TISORES O FIL I AGULLA

Quan ens trovem a les mans una peça de roba que per el pas del temps ha esdevingut fora de moda o en situació de dteriorament, podem optar per prendre tres tipus de decisió.Llençarla dins dsel contenidor mes proper, agafar ñes tisores i convertir-la en drap de cuina, o en darrer lloc, lo mes aconsellable, agafar el fil i l´agulla, sargint el que calgui ser arrenjat.

En moltes ocasions, la decisió que es pren, es la de recorre al contenidor, tot pensant que quan la situació millori, ja trovarem la manera de comprar-ne un altre, mes actual i que fins i tot ofereixi millors prestacions.

Lo habitual en la majoria d´aquests casos, es que la situació trigui en millorar, i que quan aquesta millora arribi, siguin tantes les neçessitats que s´hagin anat acumulant en el transcurs del temps, que es faci realment dificil,poder refer, tot el que es va deixar abandonat em el curs de la singladura.

En moments de carestia com els que estem patint ern la actualitat, molts cops es pñot donar el cas, en erl que els nostres dirigents caiguin en el parany, d´abandonar o posar fora de servei, aspectes que han contribuit mi encara ho segueixen fent, a construir el nostre present estat del benestar, no es aconsellable, ni llençar ni deixar res abandonat en el transcurs del nostre camí.

El que si hem de saber fer, es agafar les tisores, el fil i l´agulla, procurant aixís transformar quan calgui fer-ho, molts dels serveis que dona o ha donat el tant esmentat estat del benestar. sobretot sense daixar-los abandonats per la vorera, perque en aquest cas, es ben segur, que ja no els podrem tornar a disfrutar.

Avui en dia, un dels problemes que condicionen el futur de les pensions, per posdar un exemple, es l´evolució de la nostre demografia, la vida s´allarga i per altre banda no arriben els naixements que caldrien a fi d´assegurar el relleu generacional, tots som conscients de que els ajuts que reben les parelles per animar-les a tenir fills son minsos, sobre tot si els comparem amb els que donen en paisos del nostre entorn.

Be, donsc els que ja tenim una edat, encara podem recordar, una de les poques herencies del regim franquista que calia haber conservat, l´anomenat plus familiar " Els punts" que els traballadors d´aquella època cobraven a final de mes.

" Els punts " eren un bon ajut que tothom esperava amb il.lusió a final de mes, representaven un sobre-sou certament important, eren els anys seixanta quan es cobraven 600.- Ptas per fill cada mes fins que auests fills arribaven als divuit anys.

Amb el pas dels anys, aquest ajut no es va anar actualitzant d´acord amb el nivell de vida, fins que ja dins dels anys vuitanta i convertit en un ajut diria que testimonial, es va deixar de pagar, sense que cap partit politic, ni cap sindicat mostgrés oposició.

Varen tenir que passar molts anys fins que desde Catalunya i per iniciativa del Govern del President Pujol, es fes arribar al Partit Popular, la neçessitat de posdar en práctica, polítiques d´ajut a les families, i aixís va arribar per part del Govern del Sr. Aznar, disposició, encara avui en dia vigent, per la que les mares treballadores cobren 100 Euros mensuals per cada fill menos de tres anys.

No va ser aquest un ajut massa important, però tot es començar, i la iniciativa baix el meu punt de vista va ser encomiable, el que preocupa es que ja han passat prop de deu anys i es segueixen pagant els 100 Euros fins als tres anys, caldria anar actualitzant aquest ajut, evitant que arribi el dia en que convertit en un fet testimonial es deixi de pagar.

Amb altres paraules " fil i agulla " no llencen res, que després ens costará molt de tornar a recuperar.

Josep Mª Carbonell i Vilaró