Evidentemente, cuendo hablamos de España, estamos hablando de un país grande, tan grande como lo puedan ser Francia o Alemania por citar a dos paises cercanos, de nuestro entorno i en el ámbito de la Comunidad Europea.
Asimismo con la llegada de la democracia, España también se convierte en un país libre, donde sus ciudadanos, se pueden comportar y expresar de acuerdo con su manera de ser.
Tengo mis reservas en cuanto a que España pueda ser "UNA", siempre he creido my defendido que dentro del territorio español, trabajan y cohabitan mas de una unidad política, todas ellas con orígenes culturales diferentes, hablando lenguas diferentes y hasta con maneras de ser y habitos de comportamiento distintos.
Esta es la España que a la muerte del dictador, se encuentran los responsables polkíticvos de la transición, y dentro de esta situación se trata de concebir un nuevo modelo de Estado, que pueda iniciar una nueva etapa de progreso, dando además satisfacción a toda la ciudadania, que tantos años llevaba esperando este momento.
Desde la vertiente organizativa, si en aquellos momentos de incertidumbre, su Majestad el Rey y el Presidente del Gobierno Sr. Suarez, hubiesen puesto el proyecto en manos en manos de un grupo de expertos, gente avezada en la puesta en marcha y organización de grandes empresas y proyectos, seguro que su decisión habria sido la que posteriormente se tomó, dividir esta gran Empresa llamada España, en diferentes comunidades, trece, quince, diez y siete, no importa,porque esta es la manera de poder actuar con eficiencia, poniendo al frente de cada comunidad a personas conocedoras de su tierra, acercando la Administración al ciudadano, porqué asimismo es la manera de saber, donde se generan perdidas, donde se generan beneficios, donde es mas necesaria la inversión, donde hay mas capacidad de endeudamiento, etc.
Probablemente se escuchó la opinión de algun grupo de experto, pero en definitiva, esta fué la decisión que acertadamente se tomó y que en la actualidad sigue funcionando, después de treinta años de generar progreso y riqueza.
Por otra parte y desde la vertiente política, los conductores de la transición, eran conocedores de que tres comunidades españolas, desde antiguo reivindicavan la posibilidad de governarse autonomamente, y que de hecho ya habian disfrutado de su atonomía hasta que les fue suspendida como resultado de la nueva situación creada después de la guerra civil.
En conmsequéncia la gran decisión era si conceder Estatuto de Autonomía a solo tres comunidades o a toto el conjunto de ellas, se optó pien so yo que también acertadamente en la segunda opción, Autonomia para todas las comunidades, independientemente de que esta fuera su prioridad, o su anhelo dicho de otra manera.
Y así es como nace nuestro Estado de Las Autonomias, a partir de aquí, lo unico que se debia hacer, es saber governar el dia a dia, y en este aspecto pienso a modo de análisi personal, que lo que ha faltado, es que tanto la Administración Central, así como algunas comunidades tuviesen bien asumido lo que realmenre representa este nuevo modelo de Estado.
La Administración central tiene que asumir la tarea de controlar el buen funcionamiento de todas las Adminsitraciones, pero una vez transferidas las competencias, mantener una duplicidad adminstratriva, tiene un coste dificilmente asumible, francamente no acierto a comprender el papel que representan las Diputaciones en este nuevo organigrama.
Dejo para el final el tema de la financiación, las comunidades autónomas, todas deben irse haciendo a la idea de que por si solas han de saber levantar el vuelo, Catalunya, en el cumplimiento de su misión autonómica ya ha llegado al límite de sus fuerzas.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 25 de enero de 2011
sábado, 15 de enero de 2011
TISORES O FIL I AGULLA
Quan ens trovem a les mans una peça de roba que per el pas del temps ha esdevingut fora de moda o en situació de dteriorament, podem optar per prendre tres tipus de decisió.Llençarla dins dsel contenidor mes proper, agafar ñes tisores i convertir-la en drap de cuina, o en darrer lloc, lo mes aconsellable, agafar el fil i l´agulla, sargint el que calgui ser arrenjat.
En moltes ocasions, la decisió que es pren, es la de recorre al contenidor, tot pensant que quan la situació millori, ja trovarem la manera de comprar-ne un altre, mes actual i que fins i tot ofereixi millors prestacions.
Lo habitual en la majoria d´aquests casos, es que la situació trigui en millorar, i que quan aquesta millora arribi, siguin tantes les neçessitats que s´hagin anat acumulant en el transcurs del temps, que es faci realment dificil,poder refer, tot el que es va deixar abandonat em el curs de la singladura.
En moments de carestia com els que estem patint ern la actualitat, molts cops es pñot donar el cas, en erl que els nostres dirigents caiguin en el parany, d´abandonar o posar fora de servei, aspectes que han contribuit mi encara ho segueixen fent, a construir el nostre present estat del benestar, no es aconsellable, ni llençar ni deixar res abandonat en el transcurs del nostre camí.
El que si hem de saber fer, es agafar les tisores, el fil i l´agulla, procurant aixís transformar quan calgui fer-ho, molts dels serveis que dona o ha donat el tant esmentat estat del benestar. sobretot sense daixar-los abandonats per la vorera, perque en aquest cas, es ben segur, que ja no els podrem tornar a disfrutar.
Avui en dia, un dels problemes que condicionen el futur de les pensions, per posdar un exemple, es l´evolució de la nostre demografia, la vida s´allarga i per altre banda no arriben els naixements que caldrien a fi d´assegurar el relleu generacional, tots som conscients de que els ajuts que reben les parelles per animar-les a tenir fills son minsos, sobre tot si els comparem amb els que donen en paisos del nostre entorn.
Be, donsc els que ja tenim una edat, encara podem recordar, una de les poques herencies del regim franquista que calia haber conservat, l´anomenat plus familiar " Els punts" que els traballadors d´aquella època cobraven a final de mes.
" Els punts " eren un bon ajut que tothom esperava amb il.lusió a final de mes, representaven un sobre-sou certament important, eren els anys seixanta quan es cobraven 600.- Ptas per fill cada mes fins que auests fills arribaven als divuit anys.
Amb el pas dels anys, aquest ajut no es va anar actualitzant d´acord amb el nivell de vida, fins que ja dins dels anys vuitanta i convertit en un ajut diria que testimonial, es va deixar de pagar, sense que cap partit politic, ni cap sindicat mostgrés oposició.
Varen tenir que passar molts anys fins que desde Catalunya i per iniciativa del Govern del President Pujol, es fes arribar al Partit Popular, la neçessitat de posdar en práctica, polítiques d´ajut a les families, i aixís va arribar per part del Govern del Sr. Aznar, disposició, encara avui en dia vigent, per la que les mares treballadores cobren 100 Euros mensuals per cada fill menos de tres anys.
No va ser aquest un ajut massa important, però tot es començar, i la iniciativa baix el meu punt de vista va ser encomiable, el que preocupa es que ja han passat prop de deu anys i es segueixen pagant els 100 Euros fins als tres anys, caldria anar actualitzant aquest ajut, evitant que arribi el dia en que convertit en un fet testimonial es deixi de pagar.
Amb altres paraules " fil i agulla " no llencen res, que després ens costará molt de tornar a recuperar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
En moltes ocasions, la decisió que es pren, es la de recorre al contenidor, tot pensant que quan la situació millori, ja trovarem la manera de comprar-ne un altre, mes actual i que fins i tot ofereixi millors prestacions.
Lo habitual en la majoria d´aquests casos, es que la situació trigui en millorar, i que quan aquesta millora arribi, siguin tantes les neçessitats que s´hagin anat acumulant en el transcurs del temps, que es faci realment dificil,poder refer, tot el que es va deixar abandonat em el curs de la singladura.
En moments de carestia com els que estem patint ern la actualitat, molts cops es pñot donar el cas, en erl que els nostres dirigents caiguin en el parany, d´abandonar o posar fora de servei, aspectes que han contribuit mi encara ho segueixen fent, a construir el nostre present estat del benestar, no es aconsellable, ni llençar ni deixar res abandonat en el transcurs del nostre camí.
El que si hem de saber fer, es agafar les tisores, el fil i l´agulla, procurant aixís transformar quan calgui fer-ho, molts dels serveis que dona o ha donat el tant esmentat estat del benestar. sobretot sense daixar-los abandonats per la vorera, perque en aquest cas, es ben segur, que ja no els podrem tornar a disfrutar.
Avui en dia, un dels problemes que condicionen el futur de les pensions, per posdar un exemple, es l´evolució de la nostre demografia, la vida s´allarga i per altre banda no arriben els naixements que caldrien a fi d´assegurar el relleu generacional, tots som conscients de que els ajuts que reben les parelles per animar-les a tenir fills son minsos, sobre tot si els comparem amb els que donen en paisos del nostre entorn.
Be, donsc els que ja tenim una edat, encara podem recordar, una de les poques herencies del regim franquista que calia haber conservat, l´anomenat plus familiar " Els punts" que els traballadors d´aquella època cobraven a final de mes.
" Els punts " eren un bon ajut que tothom esperava amb il.lusió a final de mes, representaven un sobre-sou certament important, eren els anys seixanta quan es cobraven 600.- Ptas per fill cada mes fins que auests fills arribaven als divuit anys.
Amb el pas dels anys, aquest ajut no es va anar actualitzant d´acord amb el nivell de vida, fins que ja dins dels anys vuitanta i convertit en un ajut diria que testimonial, es va deixar de pagar, sense que cap partit politic, ni cap sindicat mostgrés oposició.
Varen tenir que passar molts anys fins que desde Catalunya i per iniciativa del Govern del President Pujol, es fes arribar al Partit Popular, la neçessitat de posdar en práctica, polítiques d´ajut a les families, i aixís va arribar per part del Govern del Sr. Aznar, disposició, encara avui en dia vigent, per la que les mares treballadores cobren 100 Euros mensuals per cada fill menos de tres anys.
No va ser aquest un ajut massa important, però tot es començar, i la iniciativa baix el meu punt de vista va ser encomiable, el que preocupa es que ja han passat prop de deu anys i es segueixen pagant els 100 Euros fins als tres anys, caldria anar actualitzant aquest ajut, evitant que arribi el dia en que convertit en un fet testimonial es deixi de pagar.
Amb altres paraules " fil i agulla " no llencen res, que després ens costará molt de tornar a recuperar.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 4 de enero de 2011
ESBARJO I CULTURA
Molt aviat farà tres anys desde aquell moment en el que vareig prendre la decisió de jubilar-me, no va ser aquesta una decisió fàcil, però tot va influir una mica, l´edat, algún problema puntual de salut, la crisi en el mon de l´empresa que ja començava a donar senyals, i com a resultat de tot això, em vareig trovar a casa, de cop i volta , sense saber massa be el que fer.
Dins d´una casa sempre n´hi ha de coses per fer, pero avesat a dur una activitat molt intensa dins de la meva vida profesional, encara em sobrava molt temps per emplear.
Em varen aconsellar, que provés de frequentar la biblioteca municipal del barri, dins del centre cultural de Can Fabra, de recent cnstrucció. Aixís ho vareig fer, sense tenir que efectuar cap despesa, em varen fer entrega d´un carnet de soci, que em permet, llegir, endurme´n llibres a casa, treballar amb l´ordenador, participar en cursets d´informàtica, atendre conferències etc.
Es un lloc molt acollidor, frequentat per molta gent gran, però també per jovent, estudiants que troven dins de la biblioteca, un lloc adient per desenvolupar les seves feines d´estudi, de lecturam, de treballs en equip, fins i tot en epoques d´examens, l´instal.lació resta overta tota la nit, per facilitar les tasques d´estudi.
A mi particularment, el fet d´estar acompanyat de jovent, que a l´hora de conversar, fuig de donar-te el tractament de vosté, i et parla i t´accepta com si tinguessis la seva edat, em fa sentir-me, molt be amb mi mateix.
Ala biblioteca municipal de Sant Andreu, em passo la majoria de matins, fent tot alló que sempre m´havia agradat fer i que no havia disposdat mai de temps per poder-ho practicar, si mes no amb la frequencia desitjada, llegir, escriure i fins i tot pensar, el silenci de la biblioteca, també ajuda per poder pensar, perque per treure profit de tot lo que llegeixes i per poder escriure coses enraonades, es fa obligat destinar alguna estona al pensament.
Jo francament, no estaba al corrent de qui habia impolsat la xarxa de biblioteques municipals, suposava evidentment que formava part del projecte cultural de l ´Ajuntament barceloní, però francament no estaba al corrente de qui habia estat l´impulsor del projecte, fins que pocs dies enrere, llegint el diari que tinc de sempre la costum de llegir, la Sra. Rahola en el seu article habitual, deia, que la xarxa de biblioteques tenia nom i cognom, Ferran Mascarell.
Recentment, el President Mas ha format govern i l´unica conselleria que ha estat questionada, ha estat la de cultuta, per part dels convergents, perque ha semblat que es buscava a fora , el que ja teniem dintre, i per part socialista, pel fet, de que un dels seus s´integrés en el govern de la força recentment guanyadora.
En el curs dels propers quatre anys, cal pressuposar que després de fer el corresponent anàlisi, trovarem conselleries que hauran dut a terme una tasca realment exitosa, altres que ho hauran fet simplement be, i també ens podrem trovar amb algún fracás,. no es desitjable, però es posible que sigui aixís.
En el cas de la conselleria de cultura que lidera el Sr. Mascarell, els seus ja molts anys dins de la política i el seu bagatge cultural, sempre ajudarán fer una feina que a mes de valuosa, incorporaran projectes com el de la xarxa bibliotecària que comunican amb la gent del carrer.
Resumint, em dona l´impresió, de que si arriba algún fracás, no será just a la Conselñleria de Cultura del Sr. Mascarell.
Josaep Mª Carbonell i Vilaró
Dins d´una casa sempre n´hi ha de coses per fer, pero avesat a dur una activitat molt intensa dins de la meva vida profesional, encara em sobrava molt temps per emplear.
Em varen aconsellar, que provés de frequentar la biblioteca municipal del barri, dins del centre cultural de Can Fabra, de recent cnstrucció. Aixís ho vareig fer, sense tenir que efectuar cap despesa, em varen fer entrega d´un carnet de soci, que em permet, llegir, endurme´n llibres a casa, treballar amb l´ordenador, participar en cursets d´informàtica, atendre conferències etc.
Es un lloc molt acollidor, frequentat per molta gent gran, però també per jovent, estudiants que troven dins de la biblioteca, un lloc adient per desenvolupar les seves feines d´estudi, de lecturam, de treballs en equip, fins i tot en epoques d´examens, l´instal.lació resta overta tota la nit, per facilitar les tasques d´estudi.
A mi particularment, el fet d´estar acompanyat de jovent, que a l´hora de conversar, fuig de donar-te el tractament de vosté, i et parla i t´accepta com si tinguessis la seva edat, em fa sentir-me, molt be amb mi mateix.
Ala biblioteca municipal de Sant Andreu, em passo la majoria de matins, fent tot alló que sempre m´havia agradat fer i que no havia disposdat mai de temps per poder-ho practicar, si mes no amb la frequencia desitjada, llegir, escriure i fins i tot pensar, el silenci de la biblioteca, també ajuda per poder pensar, perque per treure profit de tot lo que llegeixes i per poder escriure coses enraonades, es fa obligat destinar alguna estona al pensament.
Jo francament, no estaba al corrent de qui habia impolsat la xarxa de biblioteques municipals, suposava evidentment que formava part del projecte cultural de l ´Ajuntament barceloní, però francament no estaba al corrente de qui habia estat l´impulsor del projecte, fins que pocs dies enrere, llegint el diari que tinc de sempre la costum de llegir, la Sra. Rahola en el seu article habitual, deia, que la xarxa de biblioteques tenia nom i cognom, Ferran Mascarell.
Recentment, el President Mas ha format govern i l´unica conselleria que ha estat questionada, ha estat la de cultuta, per part dels convergents, perque ha semblat que es buscava a fora , el que ja teniem dintre, i per part socialista, pel fet, de que un dels seus s´integrés en el govern de la força recentment guanyadora.
En el curs dels propers quatre anys, cal pressuposar que després de fer el corresponent anàlisi, trovarem conselleries que hauran dut a terme una tasca realment exitosa, altres que ho hauran fet simplement be, i també ens podrem trovar amb algún fracás,. no es desitjable, però es posible que sigui aixís.
En el cas de la conselleria de cultura que lidera el Sr. Mascarell, els seus ja molts anys dins de la política i el seu bagatge cultural, sempre ajudarán fer una feina que a mes de valuosa, incorporaran projectes com el de la xarxa bibliotecària que comunican amb la gent del carrer.
Resumint, em dona l´impresió, de que si arriba algún fracás, no será just a la Conselñleria de Cultura del Sr. Mascarell.
Josaep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)