jueves, 17 de septiembre de 2009

PARLEM-NE?

Eren els primers anys noranta, quan jo mateix i a requeriment de la gent que coneixia el meu pensament politic, vareig tenir que plantajar-me i contestar la gran pregunta, ¿Quin tipus de nacionalista soc?, soc un nacionalista dels considerats moderats? o be soc un nacionalista radical, que posa per sobra de tot l´independència de Catalunya.

En el seu mmoment em va ser francament dificil, poder arribar a conclusions, perqué per una banda , jo sempre habia estat un català, que tot lo espanyol ho veia amb bons ulls, sempre habia dit que els meus millors amigs fora de Catalunya els tenia a Espanya, que els meus millors clients fora de Catalunya, també els tenía a Espanya, aixís com els proveidors mes fidels. Però a la vega el fet català esta dins de mi molt present, eren ja molts els anys de lluita, molta la gent que habia patit, presó, que habia patit exili, i molta que fins i tot habia donat la seva vida, en la defensa de les llibertats de Catalunya.

Finalment vareig trobar la meva resposta, no podien haber-hi, diferents graus de nacionalisme, de nacionalista s´en era o no s´en era, i si s´en era , això portava implicit un sentiment per la independència de Catalunya, que no es podía ni amagar ni disimular.

Arribats en aquest punt la seguent pregunta era obvia, ¿Doncs i que penses fer per assolir l´independència, i jo contestaba, res, no penso fer res, no penso ni parlar-ne, i no pensaba parlar-ne, perqué en aquells moments, l´independència era un objectiu dificilment assomible, i que per tant parlar-ne, només podia conduir a crear malestar i enfrentament amb els altres pobles de l´Estat espanyol, amb els que ens agradés o no ens agradés habiem de seguir convivint i treballant plegats.

L´independència de Catalunya, no més es podía contemplar, conseguint que la Unió Europea, esdevingués una realitat, i que a través d´aquest nou ordenament socio-politic, la posicio de les nacions sense estat europees com Catalunya, Escocia, Euskadi, Flanse, etc., pogués arribar a ser la d´Estats independents dins del marc europeu.

Sembla ser que en el moment present, el Partit Nacxionalista Escocés, que está governant Escocia, ja comenca a plantajar-se la possibilitat de convocar un referendum, moviments semblants, tenen lloc dins de la comunitat flamenca, i aquí a Catalunya, la gent d´Arenys de Munt, ja a tirat pel dret.

El Partit Nacionalista escocés, si encara no ha convocat el referendum, no es pel fet de que estiguin sotmesos a cap control per part de Londres, sinò pel fet de que no tenen prou clar, que el resultat fos positiu. Aquí a Arenys de Munt, el 60% dels possibles votants es varen quedar a casa, segur que es durán a terme, mes consultes en altres poblacions catalanes, i aixís podrem constatar, si el porcentatge de participació, es igual, millor o pitjor.

Tot aquest procés, haurá estat una experiència clarificadora, però si els resultats a tot arreu, son similars, als obtinguts per la gent d´Arenys de Munt, francament, pensem el que pensem, i anhelem el que anhelem, tinc l´impresió, de que no ha pas arribat, el moment de parlar-ne.

Josep Mª Carbonell i Vilaró

martes, 8 de septiembre de 2009

HABLAR Y ESCUCHAR

El pasado jueves dia 3 de Septiembre cte., un prestigioso periodista de un rotativo barcelonés, acababa su artículo, afirmando, que el Presidente Rodriguez Zapatero, no es que lo hiciese mal, sinó que lo que realmente sucedía es que no sabía mas.

Evidentemente, un buen nivel de conocimientos, siempre ayudará a un Presidente de Gobierno, en sus tomas de decisión, pero basicamente y a mi entender, lo prioritario es que se sepa hablar y se sepa escuchar.

El Presidente Rodriguez Zapatero, ha demostrado sobradamente, que de hablar sabe, y que hablando, aprovecha toda ocasion que se presenta, para insuflar ánimo y confianza a sus oyentes, y esto es importante, porqué cuando en su momento dijo que España tenía un buen sistema financiero, decia verdad, y cuando decia que nuestra economía habia pasado por delante de la italiana, también decia verdad, y cuando decia que ya estábamos pisando los talones de los franceses, también decia verdad, y todas estas afirmaciones es bueno que se hagan, porque el pueblo necesita oirlas, para conocer en su realidad cual es la situación del país.

Otro aspecto diferente, es la disposición del presidente a la hora de escuchar, aquí se podrian analizar diversos factores, podría ser que no hubiese tenido a su alrededor, profesionales de confianza, que mereciesen ser escuchados, también podría ser que fuese persona de convicciones muy profundas, que no le permiten valorar lo que lke comunican sus allegados, y todo esto hay que ponerlo en su debe, porque en una situación como la actual, hay que saber rodearse de buenos asesores, escucharlos a todos, y a partir de aquí tomar las decisiones a que haya lugar,aunque no sean comodas ni se ajusten a sus preferéncias personales.

En los albores de la presentre crisis, el gripo parlamentário de CIU en bo9ca de su portavoz Sr. Duran i Lleida, apuntó la conveniencia de convocar unos segundoa pactos de la Moncloa, no es la primera vez, que esta fuerza política catalana, se presta a colaborar y dar soporte parlamerntário al gobierno, y siempre que esto ha pasado, siempre se ha reconocido por fuentes del gobierno, que esta colaboración habia sido, sera, generosa y provechosa para el conjunto del Estado.¿Porque no se quiso escuchar al SR. Durán?.

En ocasiones y en política, esto sucede con frecuencia, hay responsables políticos, cuya prepotencia, les impide escuchar a los demás, a fin de dar la imagen, de que el mériuto de la gestión llevada a cabo, es exclusivamente suyo.

Es una lastima que el Presidentre Rodriguez Zapatero, no quiera o no sepa escuchar, su labor de gobierno, mejoraria sobremanera.

Además se da la circunstáncia, de que en el momento presente, las decisiones a tomar, sobre todo en el ámbito socio-laboral, son difíciles, en algunos casos muy duras y siempre de gran trascendéncia, por lo que es dificil, que las pueda asumir, una sola persona, una sola fuerza política, o una sola organización sindical o patronal.Es toda la sociedad española, la que se debe sentar en la mesa de negociación y consequentemente, la que debe ser escuchada.

Josep Mª Carbonell i Vilaró