Hi ha dies que de bon matí, després de fer la primera ullada al diari, surts de casa veient les coses amb una millor perspectiva de futur, el propassat divendres va ser un d´aquests dies, i tot com a consequència dels recents nomanaments dins del Consell Europeu.
Va ser nomenat President el Sr. Herman Von Rompuy, 62 anys, aquella edad en la que els homes es troben en el seu millor moment, Flamenc, això vol dir, avesat a viure la mateixa problemàtica que nosaltres els catalans, pensament democristiá, catolic practicant, educat en un col.legi religiós, partidari d´emprar políticas econòmiques tendents a reduir els deficits publics, oposat fermament a l´entrada de Turquia en el si de la Unió Europea, i degustadó de la bona cervesa,definitivament el Sr. Von Rompuy es el President que Europa necesitaba.
Per altre banda, el nomanament com a Comisaria de la Sra. Cecilia Malmstrom, ministresa d´afers europeus sueca, persona que coneix i estima Catalunya, que parla perfectament el català, i que en el seu moment va fer la seva tesi, basant-se en el nacionalisme català, pot representar un altre petit pas, per anar introduint, el fet català i el coneixement de la seva realitat dins del Parlament Europeu.
Deixo per al final, el meu comentari sobre la designació de la Sra. Catherine Ashton com a responsable de la diplomàcia Europea, i ho he deixat per al final, perque penso que es important fer un petit anàlisi al respecte, el gran error al meu entendre i fins ara del Projecte Europeu, ha estat, construir una Europa a la carta, adaptant-la a les conveniències de tothom, a Europa s´hi entra o no s´hi entra i si s´hi entra ha de ser zacceptant les mateixes condicions que la resta de paisos, seria molt important per la solidesa i futur d´aquest projecte Europeu, que el Regne Unit decidís adherir-se, al conjunt de membres que han acceptat la moneda única.
I es per tot lo dit anteriorment, que el nomanament de la Sra. Catherine Ashton, dona d´esquerres, progresista i defensora de les tesis europeistes, pot ser un pas decissiu, per tractar de conduir al euro- escepticisme britanic fins a una decidida integració a la Unió Europea, acceptant la moneda única, com ja han fet e4l conjunt de paisos capdaventers en aquest projecte europeu.
Per tot lo dit, em sento satisfet, ja que sempre he pensat que Europa es la única sortida que te Catalunya per trobar el seu lloc a Europa, com a Estat sobirà.
Deixo com una anècdota el frivol comentari que em feia el diumenge un parent meu de la Garrotxa " Josep Mª, po que irem be, si al devant i comencen a fotre dones tant lleges"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 24 de noviembre de 2009
miércoles, 18 de noviembre de 2009
CIUTADANIA
Sempre han estat molts els ciutadans de Barcelona, que s´han sentit compromesos, amb el deure civic,de participar, en el procés de reciclar les deixalles generades a les nostres llars.
Lo cert es que si mes no fins ara, aquesta bona disposició de la ciutadania, no s´havia vist corresposa per part de l´Ajuntament, a l´hora de posar en servei, equipaments mes adients, que fessin mes facil tota aquesta operativa.
Després d´esperar molts anys, que ens arrivés aquesta resposta per part de l´Ajuntament, recentment m´he sentit certament satisfet, al comprobar que un nou projecte de recollida de deixalles ha començat a operar, recolzat per una inversió, certament molt important
En el meu cas particular, els contenidors ara els tinc mes a l´abast, es pot dir que just devant de casa, lo que m´estalvia la feixuga tasca, de caminar carregat, amb les bosses de diaris vells i ampolles de vidre buides, els dos o tres centsa metres, que abans tenia que recorrer, per arribar fins els contenidors mes propers.
També i com sempre succeeix, al posar en funcionament un sistema nou, al començament surgeixen entrebancs, que entre tots hauriem de mirar de solventar.
El primer dia que vareix baixar tot satisfet amb les bosses a la ma, per estrenar el nou sistema, el meu semblant es va entorbolir, al comprobar que al voltant dels contenidors, hi havia una montanya de bosses que els usuaris havien deixat a terra
Després de estar uns minuts pensant perque això havia passat, vaig trobar tres possibles raons, podria ser que la frecuència de recollida hagués de ser mes alta, també podria ser que el forat o acces dels contenidors fos massa petit, o en tercer lloc que les bosses que es pretenien introduir, fossin massa grosses.
En tot cas seria una bona mesura aconsellar als usuaris, que no els fes recança, embrutar-se les mans, posant elks envasos de plastic vidre o paper a granel dins dels contenidors, sense la bossa, d´aquesta manera el accés es mes facil, i un cop les deixalles queden dipositades dins del contenidor, s´aprofita millor l´espai, aumentant a l´efecte la seva capacitat. Soc conscient de que en aquest país nostre, encara hi ha molta gent que segons perqué no li agrada embrutar-se les mans, però hi ha vegades que no queda mes remei que fer-ho.
Reparant que en tots els contenidors hi havia gravat un nombre de telefon, per avisar en situacions com aquesta, només arribar a casa, vareig telefonar a l ´Ajuntament, la senyoreta que em va atendre, després d´escoltar totes les meves explicacions, com a primera resposta em va demanar que li donés el meu nom, la meva dressa i el meu carnet d´identitat, per uns moments no vareig saber que fer, quan et requereixen aquestes dades, et fan sentir-te com si fossis culpable d´alguna cosa que no has fet, abans de donar les dades vaig seguir dient, senyoreta jo telefono seguint les instruccions indficades en el contenidor, no es preocupi senyor, tothom hauria de fer les coses com vosté les está fent, la resposta va fer sentirme aliviat i a la vegade gratificat, definitivament vaig pensar que la senyoreta en questió s´havia fet mereixedora de coneixer totes les meves dades. A les poques hores haig de dir, que els contenidors ja estaben en disposició de ser utilitzats..
Donada la gran inversió que l´Ajuntament ha efectuat, tinc entés que la xifra del nou contracte de neteja, es d´aproximadament 2.000 mil.lions d´euros, valdria la pena, que tots, uns i altres, popsessim lo millor de la nostre part, per ajudar a l´exit d´aquest nou projecte, del contrari sería dolorós, arribar a la conclusió, de que en aquesta ciutat nostre, ja no sabem quin tractament emprar, per treuren´s la merda de sobre en les degudes condicions.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Lo cert es que si mes no fins ara, aquesta bona disposició de la ciutadania, no s´havia vist corresposa per part de l´Ajuntament, a l´hora de posar en servei, equipaments mes adients, que fessin mes facil tota aquesta operativa.
Després d´esperar molts anys, que ens arrivés aquesta resposta per part de l´Ajuntament, recentment m´he sentit certament satisfet, al comprobar que un nou projecte de recollida de deixalles ha començat a operar, recolzat per una inversió, certament molt important
En el meu cas particular, els contenidors ara els tinc mes a l´abast, es pot dir que just devant de casa, lo que m´estalvia la feixuga tasca, de caminar carregat, amb les bosses de diaris vells i ampolles de vidre buides, els dos o tres centsa metres, que abans tenia que recorrer, per arribar fins els contenidors mes propers.
També i com sempre succeeix, al posar en funcionament un sistema nou, al començament surgeixen entrebancs, que entre tots hauriem de mirar de solventar.
El primer dia que vareix baixar tot satisfet amb les bosses a la ma, per estrenar el nou sistema, el meu semblant es va entorbolir, al comprobar que al voltant dels contenidors, hi havia una montanya de bosses que els usuaris havien deixat a terra
Després de estar uns minuts pensant perque això havia passat, vaig trobar tres possibles raons, podria ser que la frecuència de recollida hagués de ser mes alta, també podria ser que el forat o acces dels contenidors fos massa petit, o en tercer lloc que les bosses que es pretenien introduir, fossin massa grosses.
En tot cas seria una bona mesura aconsellar als usuaris, que no els fes recança, embrutar-se les mans, posant elks envasos de plastic vidre o paper a granel dins dels contenidors, sense la bossa, d´aquesta manera el accés es mes facil, i un cop les deixalles queden dipositades dins del contenidor, s´aprofita millor l´espai, aumentant a l´efecte la seva capacitat. Soc conscient de que en aquest país nostre, encara hi ha molta gent que segons perqué no li agrada embrutar-se les mans, però hi ha vegades que no queda mes remei que fer-ho.
Reparant que en tots els contenidors hi havia gravat un nombre de telefon, per avisar en situacions com aquesta, només arribar a casa, vareig telefonar a l ´Ajuntament, la senyoreta que em va atendre, després d´escoltar totes les meves explicacions, com a primera resposta em va demanar que li donés el meu nom, la meva dressa i el meu carnet d´identitat, per uns moments no vareig saber que fer, quan et requereixen aquestes dades, et fan sentir-te com si fossis culpable d´alguna cosa que no has fet, abans de donar les dades vaig seguir dient, senyoreta jo telefono seguint les instruccions indficades en el contenidor, no es preocupi senyor, tothom hauria de fer les coses com vosté les está fent, la resposta va fer sentirme aliviat i a la vegade gratificat, definitivament vaig pensar que la senyoreta en questió s´havia fet mereixedora de coneixer totes les meves dades. A les poques hores haig de dir, que els contenidors ja estaben en disposició de ser utilitzats..
Donada la gran inversió que l´Ajuntament ha efectuat, tinc entés que la xifra del nou contracte de neteja, es d´aproximadament 2.000 mil.lions d´euros, valdria la pena, que tots, uns i altres, popsessim lo millor de la nostre part, per ajudar a l´exit d´aquest nou projecte, del contrari sería dolorós, arribar a la conclusió, de que en aquesta ciutat nostre, ja no sabem quin tractament emprar, per treuren´s la merda de sobre en les degudes condicions.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 9 de noviembre de 2009
NEGOCI O FRAU
Aquests darrers dies i com a consequència de l´anomenada operacio Pretoria,alguns mitjans i fins i tot algún carrec politic, no han tingut masses miraments a l´hora de parlar de possibles fraus i de pòssibles delinquents, fixeu-se que dic possibles, perqué fins el dia d´avui, encara no s´ha demostrat la culpabilitat de dingú, una cosa s´ha dit i s´ha repetit, això si, quq tothom te dret a la presumpció d´inocència.
Donada la personalitat de dos dels afectats, en concret els Srs. Prenafeta i Alavedra, i coneguda com es la seva trajectòria profesional, m´atreveixo a pensar, que tota la seva actuació, va ser concebuda amb la finalitat de du a terme un negoci, mai un frau.
També es ben sabut que en el mon del negoci, com en qualsevol altre activitat, hi ha profesionals molt escrupulosos i altres que no ho son tant, aquests que no ho son tant, moltes vegades i sense donarse´n compte, en el curs de la seva activitat, corren el perill de posar-se, en el llindar de la il.legalitat, i troibats en aquest punt, es molt fàcil donar-se una entropessada.
Voldria insistir, homes de negoci, mai delinquents, la condició de delinquent, no apareix de manera espontànea, quan ja es tenen setanta anys i després d´una trajectòria irreprotxable, el delinquent te un historial que el fa mereixe aquesta condició, de la metaixa manera que un home de negoci, li van pesant els anys i encara aprofita qualsevol oportunitat per mirar de portar una pessetona a casa seva.
Particularment, em dona l´impresió, que donada la proliferació de casos de corrupció política,evasions de capital, finançament il.legal de partits, etc que han aflorat en el curs dels darrers anys, feia falta algú que pagués la festa, i per pagar la festa qui millor que dues persones, estretament vinculades al nacionalisme català, i a la persona del seu primer exponent, el President Pujol.
No soc el primer que ho diu, altres ho han dit i amb mes coneixement del tema que jo mateix, no hi ha dret la manera com varen ser tractats durán el seu trasllkat a Madrid emmanillats devant les càmeras de televisió i convertits en escarni devant de tot l´estat.
Estic segur que ben aviat, tot es resoldrà satisfactòriament, que el seu partit els hi renovará la seva condició de militants, aquet es un altre fet que necessita una millor explicació de la que s´ha donat fins ara, i per lo que respecta als afectats, suposo que sabrán entendre, que quan s´arriva a una certa edat, val mes no sortir gaire de festa i quedar-se a casa.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Donada la personalitat de dos dels afectats, en concret els Srs. Prenafeta i Alavedra, i coneguda com es la seva trajectòria profesional, m´atreveixo a pensar, que tota la seva actuació, va ser concebuda amb la finalitat de du a terme un negoci, mai un frau.
També es ben sabut que en el mon del negoci, com en qualsevol altre activitat, hi ha profesionals molt escrupulosos i altres que no ho son tant, aquests que no ho son tant, moltes vegades i sense donarse´n compte, en el curs de la seva activitat, corren el perill de posar-se, en el llindar de la il.legalitat, i troibats en aquest punt, es molt fàcil donar-se una entropessada.
Voldria insistir, homes de negoci, mai delinquents, la condició de delinquent, no apareix de manera espontànea, quan ja es tenen setanta anys i després d´una trajectòria irreprotxable, el delinquent te un historial que el fa mereixe aquesta condició, de la metaixa manera que un home de negoci, li van pesant els anys i encara aprofita qualsevol oportunitat per mirar de portar una pessetona a casa seva.
Particularment, em dona l´impresió, que donada la proliferació de casos de corrupció política,evasions de capital, finançament il.legal de partits, etc que han aflorat en el curs dels darrers anys, feia falta algú que pagués la festa, i per pagar la festa qui millor que dues persones, estretament vinculades al nacionalisme català, i a la persona del seu primer exponent, el President Pujol.
No soc el primer que ho diu, altres ho han dit i amb mes coneixement del tema que jo mateix, no hi ha dret la manera com varen ser tractats durán el seu trasllkat a Madrid emmanillats devant les càmeras de televisió i convertits en escarni devant de tot l´estat.
Estic segur que ben aviat, tot es resoldrà satisfactòriament, que el seu partit els hi renovará la seva condició de militants, aquet es un altre fet que necessita una millor explicació de la que s´ha donat fins ara, i per lo que respecta als afectats, suposo que sabrán entendre, que quan s´arriva a una certa edat, val mes no sortir gaire de festa i quedar-se a casa.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)