No es fácil hacerlo, pero a través de estas lineas, trataré de asumir en el grado que me corresponde desde mi modesta posición, el tremendo error que todos hemos cometido, políticos de diferentes opciones, periodistas, comentaristas políticos, tertulianos, etc., al llevar semanas, meses y años, insistiendo de manera reiterada en nuestros artículos y comentarios dirijidos al Presidente del Gobierno, acerca de la necesidad de una reforma laboral.
El Presidente del Gobierno, delante de la insistencia y ademas acuciado por la Unión Europea, el Fondo Monetario Internacional y por los mercados, si me permiten un paréntesis, no hace muchos dias un profesor universitario de Barcelona, en el curso de una entrevista que le hicieron en televisión, decia que los mercados tienen nombres y apellidos, pienso que seria de interés general, conocer dichos nombre y apellidosy hasta su numero de carnet de identidad, teniendo en cuenta el acoso al que nos sentimos sometidos los españoles, por los citados mercados. Decía que el Presidente Rodriguez Zapatero. a pesar de que siempre se habia mostrado reacio a hacerlo, al final a dado luz verde a la citada reforma laboral.
Este ha sido el craso error al que me referia y por el que todos nos hemos de disculpar delante del Ejecutivo, no se trataba de una reforma Sr. ^Presidente, no era una reforma lo que el país necesitaba, lo que el país necesita es una legislación laboral totalmente nueva, que parta de cero, que borre de un plumazo, las obsoletas, caducas y fuera de lugar, disposiciones actuales, que no tengamos que bvolver a hablar de convenios laborales, de magistraturas del trabajo, de conciliacuiones laborales y de todas estas reminiscencias que siguen ahí, heredadas del franquismo.
El mantenimiento de un puesto de trabajo, no puede depender del hecho de que se paguen, 20 o 33 0 45 dias por año de antiguedad en una Enmpresa, como me tendran que reconocer que es francamente pintoresca la figura de un empresario, sentado delante de un Juez, tratando de justificar la interrupción de una relación laboral.
El paso ya está dado, lamento sobremanera Sr. Presidente, haber sido uno de los que ha contribuido a llevarle hasta esta encrucijada, a partir de este hecho consumado, yo aconsejaría a los grupos parlamentarios, basicamen te por la imagen que España necesita dar, no solo a nuiestros socios europeos, sino incluso a los ya citados mercados, que vean la manera de que el Gobierno pueda seguir con su proyecto, sin que ello sea óbice, para que en un futuro inmediato, que podria llegar en una proxima remodelación del Ejecutivo, se legisle el nuevo modelo de relaciones laborales que España necesita.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 22 de junio de 2010
martes, 15 de junio de 2010
APOTEOSI BARCELONISTA
Penso que la paraula apoteosi, es la que millor pot reflexar el moment que esta vivint el barcelonisme, tothom esta content, tothom riu, quina situació tan diferent a la d´aquells anys no massa llunyants, en els que tothom estaba trist i decevut.
La jornada electoral del passat diumenge, no va representar un final ni un inici, va ser la continuitat d´un projecte, esportiu i social, que va començar l´any 2.003 i que ha portat al Barça i a tot el barcelonisme a viure el millor moment de tota la seva història.
Al arribar al Camp Nou per exercir el meu dret a vot, vareig aparcar el cotxe dins del aparcament subterrani del mateix camp, ja fa uns quants anys que tinc sol.licitada una plaça d´aparcament, però no hi ha manera d´aconseguir-ho, estan totes esgotades, ahir vareig comprobar, la comoditat que representa poder disposar d´aparcament en el camp, escoltant els debats, voldria fer esment de la aportació del Sr. Benedito, quan deia que els terrenys ocupats per l´actual mini-estadi on es pensa edificar nou habitatge, podri arribar algun dia que fossin anyorats i trobats a faltar per el soci barcelonista.
Els quatre candidats que s´han enfrentat en la campanya electoral, tots quatre d´una manera o altra vinculats al projecte del any 2.003, han donat en el curso de la campanya, la millor imatge que por donar un candidat a la presidència del Barça, serietat, caballerositat, respecte dels uns amb els altres, defensant els seus respectius projectes, sense en cap moment menysprear, les altres alternatives i asolint en consequència tenir a tota la massa social, pendent dels seus debats televisius, satisfeta devant devant l´altura profesional i humana dels quatre posibles presidents.
Els socis, fins i tot els que portem mes de cinquanta anys afil.liats al club, no cal que li expliquem al Sr. Rosell, lo que es trobará, coneix la casa, coneix el mon del futbol, i sap molt be que la pilota hi ha ocasions, en las que no fa el que nosaltres voldriem, i quan això arribi, molts dels que ara l´han votat i que es mostren exultants devant la seva victoria, seran els primers que li treuran el mocador, i fins i tot es pot trobar amb alguna persona necesitada de notorietat, que li presenti una moció de censura. Quan aixo arriba, es quan a de sortir, el caracter, el geni, i tot i caient en el perill de mostrar-se prepotent o arrogant, no desviar-se ni un moment, del esperit inicial del seu projecte, i si cal fer-ho, passar per sobre de tots els entrebancs en la mesura que vagin arribant.
Aqusta campanya electoral, per altra banda, no ha representat que el club caigués en vuit de poder, la junta sortint, fins el darrer moment, ha fitxat, ha renovat, i ha fet front a les seves responsabilitats, sense propiciar la fugida de cap jugador, fins el punt de que el Sr. Rosell nou president ha manifestat que la transició de popders, es durá a terme fins i tot millor de lo que ell esperaba.
Com a soci, el 5.287, voldria acabar, donant les gracies a tots els directius que deixen els seus carregs i a la vegada desitjar molta sort a tots els que arriben, segur que la tindran i que es faran mereixedors del recolsament de tota la massa social dekl club.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
La jornada electoral del passat diumenge, no va representar un final ni un inici, va ser la continuitat d´un projecte, esportiu i social, que va començar l´any 2.003 i que ha portat al Barça i a tot el barcelonisme a viure el millor moment de tota la seva història.
Al arribar al Camp Nou per exercir el meu dret a vot, vareig aparcar el cotxe dins del aparcament subterrani del mateix camp, ja fa uns quants anys que tinc sol.licitada una plaça d´aparcament, però no hi ha manera d´aconseguir-ho, estan totes esgotades, ahir vareig comprobar, la comoditat que representa poder disposar d´aparcament en el camp, escoltant els debats, voldria fer esment de la aportació del Sr. Benedito, quan deia que els terrenys ocupats per l´actual mini-estadi on es pensa edificar nou habitatge, podri arribar algun dia que fossin anyorats i trobats a faltar per el soci barcelonista.
Els quatre candidats que s´han enfrentat en la campanya electoral, tots quatre d´una manera o altra vinculats al projecte del any 2.003, han donat en el curso de la campanya, la millor imatge que por donar un candidat a la presidència del Barça, serietat, caballerositat, respecte dels uns amb els altres, defensant els seus respectius projectes, sense en cap moment menysprear, les altres alternatives i asolint en consequència tenir a tota la massa social, pendent dels seus debats televisius, satisfeta devant devant l´altura profesional i humana dels quatre posibles presidents.
Els socis, fins i tot els que portem mes de cinquanta anys afil.liats al club, no cal que li expliquem al Sr. Rosell, lo que es trobará, coneix la casa, coneix el mon del futbol, i sap molt be que la pilota hi ha ocasions, en las que no fa el que nosaltres voldriem, i quan això arribi, molts dels que ara l´han votat i que es mostren exultants devant la seva victoria, seran els primers que li treuran el mocador, i fins i tot es pot trobar amb alguna persona necesitada de notorietat, que li presenti una moció de censura. Quan aixo arriba, es quan a de sortir, el caracter, el geni, i tot i caient en el perill de mostrar-se prepotent o arrogant, no desviar-se ni un moment, del esperit inicial del seu projecte, i si cal fer-ho, passar per sobre de tots els entrebancs en la mesura que vagin arribant.
Aqusta campanya electoral, per altra banda, no ha representat que el club caigués en vuit de poder, la junta sortint, fins el darrer moment, ha fitxat, ha renovat, i ha fet front a les seves responsabilitats, sense propiciar la fugida de cap jugador, fins el punt de que el Sr. Rosell nou president ha manifestat que la transició de popders, es durá a terme fins i tot millor de lo que ell esperaba.
Com a soci, el 5.287, voldria acabar, donant les gracies a tots els directius que deixen els seus carregs i a la vegada desitjar molta sort a tots els que arriben, segur que la tindran i que es faran mereixedors del recolsament de tota la massa social dekl club.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 8 de junio de 2010
SIGNATURES
Amb l´arrivada de l´informació per Internet i de les xarxes informàtiques que tots utilitzem, es evident que resulta mes facil el treball profesional, aixís com l´estudi i la comunicació.
També amb frecuència, ens arriven advertiments, a fi de que tinguem en compte, el preservar en lo posible,les nostres dades personals, salvaguardant-les de posibles actuacions fraudulentes.
S´ha de tenir molta cura a l´hora de posar a l´abast de tothom, informació de targetes de credit, documents d´identitat, movils, direccions de correu electronic, que poden ser objecte de qualsevol tipus de manipulació interesada.
Dit lo anterior, jo posaria encara mes ènfasi, en posar sobre avís a totes les persones que tenen afició i a la vegada pocs miraments, a l´hora de firmar qualsevol paper que els hi posen al seu devant.
Diuen que el gran mestre Salvador Dalí,no sentia massa recança alposare la seva firma al peu de qualsevol full de paper en blanc, de la mateixa manera altres artistes importants, encara existents, sempre s´han mostrat reticents a deixar la seva firma exposada auna utilització inconvenient.
Potser parlo del tema de les signatures, imbuit pel fet de que el transcurs de la darrera setmana, només es llegia i es sentia parlar, del nombre de socis del Barça, que havien donat suport als candidats a la presidència mitjançant la seva signatura.
Respecte a les eleccions per la presidència del Barça i per mostra la cura que s´ha de tenir a l´hora d´avalar a un candidat, recordaré l´experiència que varem tenir, jo i la meva senyora, quan em sembla que era l´any 2.000, al deixar el Sr. Nuñez la presidència, es varen convo9car eleccions, el nostre candidat varem decidir que seria el Sr. Castells, i al efecte ens varem personar a la seva oficina electoral, Gran Via, cantonada amb Bailén,on varem firmar, avalant a l´efecte, aquesta candidatura.
Aquyell mateix dia varem sortir de viatge i disposar d´uns dies de descans, amb l´intenció de tornar el diumenge i anar al Camp nou a votar, però aquell mateix divendres, la meva filla ens va telefonar, avisant-nos, de que teniema la bustia, un full urgent de correus,per anar a recollir un certificat.
Només pensant, quin podria ser el contingut de la carta certificada ens varem neguitejar, no ens sentiem tranquils, i varem decidir tornar a Barcelona, recollir l´esmentada tramesa i averiguar els motius de tanta urgència, el resultat va ser que elSr. Castells, ens comunicava que abandonava la cursa electoral i passava a integrar-se, en al projecte del Sr. Gaspar.
Aquell diumenge varem anar a votar, llogicament el nostre vot va ser en blanc, i en aquell mateix moment, varem assumir el compromís, un altre compromís dels molts que portem assumits. després de quaranta anys de vida en comú, de que mai mes, tornariem a oferir la nostre signatura a cap candidat a la presidència del Barça.
El proper diumenge dia tretze de Juny, anirem a dipositar el nostre vot, sortirem de cap de setmana el dijous, i aixir poder arribar el dissabte,en aquesta ocasió, segur que podrem passar tota la setmana, amb la tranquilitat de saber, que no rebrem cap carta certificada, on s´ens assabenti de que amb les nostres signatures, s´ha dut a terme algún tipus de joc de mans.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
També amb frecuència, ens arriven advertiments, a fi de que tinguem en compte, el preservar en lo posible,les nostres dades personals, salvaguardant-les de posibles actuacions fraudulentes.
S´ha de tenir molta cura a l´hora de posar a l´abast de tothom, informació de targetes de credit, documents d´identitat, movils, direccions de correu electronic, que poden ser objecte de qualsevol tipus de manipulació interesada.
Dit lo anterior, jo posaria encara mes ènfasi, en posar sobre avís a totes les persones que tenen afició i a la vegada pocs miraments, a l´hora de firmar qualsevol paper que els hi posen al seu devant.
Diuen que el gran mestre Salvador Dalí,no sentia massa recança alposare la seva firma al peu de qualsevol full de paper en blanc, de la mateixa manera altres artistes importants, encara existents, sempre s´han mostrat reticents a deixar la seva firma exposada auna utilització inconvenient.
Potser parlo del tema de les signatures, imbuit pel fet de que el transcurs de la darrera setmana, només es llegia i es sentia parlar, del nombre de socis del Barça, que havien donat suport als candidats a la presidència mitjançant la seva signatura.
Respecte a les eleccions per la presidència del Barça i per mostra la cura que s´ha de tenir a l´hora d´avalar a un candidat, recordaré l´experiència que varem tenir, jo i la meva senyora, quan em sembla que era l´any 2.000, al deixar el Sr. Nuñez la presidència, es varen convo9car eleccions, el nostre candidat varem decidir que seria el Sr. Castells, i al efecte ens varem personar a la seva oficina electoral, Gran Via, cantonada amb Bailén,on varem firmar, avalant a l´efecte, aquesta candidatura.
Aquyell mateix dia varem sortir de viatge i disposar d´uns dies de descans, amb l´intenció de tornar el diumenge i anar al Camp nou a votar, però aquell mateix divendres, la meva filla ens va telefonar, avisant-nos, de que teniema la bustia, un full urgent de correus,per anar a recollir un certificat.
Només pensant, quin podria ser el contingut de la carta certificada ens varem neguitejar, no ens sentiem tranquils, i varem decidir tornar a Barcelona, recollir l´esmentada tramesa i averiguar els motius de tanta urgència, el resultat va ser que elSr. Castells, ens comunicava que abandonava la cursa electoral i passava a integrar-se, en al projecte del Sr. Gaspar.
Aquell diumenge varem anar a votar, llogicament el nostre vot va ser en blanc, i en aquell mateix moment, varem assumir el compromís, un altre compromís dels molts que portem assumits. després de quaranta anys de vida en comú, de que mai mes, tornariem a oferir la nostre signatura a cap candidat a la presidència del Barça.
El proper diumenge dia tretze de Juny, anirem a dipositar el nostre vot, sortirem de cap de setmana el dijous, i aixir poder arribar el dissabte,en aquesta ocasió, segur que podrem passar tota la setmana, amb la tranquilitat de saber, que no rebrem cap carta certificada, on s´ens assabenti de que amb les nostres signatures, s´ha dut a terme algún tipus de joc de mans.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)