Les relacions entre pares i fills, en el curs de les nostres vides passen per diferents etapes, quan els fills son petits, abans d´arribar a l´etapa de l´adolescència, els pares son als seus ulls, uns idols,que tot ho saben, tot ho encerten i per tant sempre son escoltats.
La segona etapa que cobreix tota l´adolescència, i pot arribar fins i tot al voltant dels quaranta anys, els pares ja son persones passades de moda, amb coneixements i experiències totalment caducats, i que moltes vegades al manifestar-se, poden inclús caure en el ridicul.
A partir dels quaranta, la figura del pare torna a ser evocada, i es quan diem, si el pare això ho veiés, el pare sempre deia, que diria el pare si encara i fos.
Jo ara personalment, ja he arribat a una edat, en la que tot sovint i penso en lo que deia el pare, en els seus consells, i fins i tot en aquells "sermons" tan pesats, però que amb el pas dels anys, resulten tan actuals, que sempre son de bon recordar.
A casa sempre haviem tingut negoci, una empresa petita, familiar, dirijida per nosaltres, el meu oncle, jo mateix, i el pare que era el que portava els comptes, sempre preocupar per les despeses, aquelles despeses, que ell sempre trobava, superficials i poc necesaries.
De temporades de crisi, amb neguitoses baixades de vendes, n´haviem passades moltes, el pare no es sentia mai amoinat per la manca d´ingresos, el que es necesitava segons ell, era un estricte control de les despeses, sempre deia que era mes importan comprar be, conseguint bons preus, que la xifra de vendes obtinguda, reduir despeses financeres, minimitzar els costos de transport, mantenir un estricte control dels sous, siu algún treballador, causava baixa voluntariament io per raons d´edat, pensar-so dues vegades abans de contractar-ne un altre.
El pare sempre acababa el seu "sermó" tot dient: si noi si, sempre que et trobis en situacions d´aquestes, enrecorda´t d´alló, de que "Quien calcula compra en Sepu".
En la actualitat, devant de la crisi que estem patint, i atenent per altre banda, als criteris que ens han arribat desde l´Unió Europea, el govern espanyol ha dut a terme, una important retallada de sous i despeses, aquesta es la linea a seguir, espero que els responsables de control financer, pensin abans que en apujar impostos o crear-ne de nous, en els cotxes oficials,, en els viatges al extranger amb passatge de primera, en les delegacions comercials overtes en els carrers mes centrics de París o New York, en els informes innecesaris pagats a qualsevol preu, en la reducció de conselleries autonòmiquies, en la reducció de ministeris amb tots el seus miembros i amb totes les seves miembras, i en tots els parents i en totes les amistats col.locats en carregs de nova creació.
Respecte a la congelació de les pensions, no cal fer massa esment del Pacte de Toledo, aquest pacte al igual que la mateixa Constitució, no es intocable o no hauria de ser-ho, i ja ha arrivat el moment de revisar-lo, no convé que quedi en el oblit, el enderreriment de l´edat de jubilació i el calcul de la base, que s´hauria de fer contemplant tyota la vida laboral.
Voldria fer arribar a tots els responsables de l´Economia del país, la meva impresió de que hem trovat la linea a seguir, conver consolicar tots aquests criteris i d´aquesdta manera donar compliment al missatge delk meu pare quan deia "Quien calcula compra en Sepu".
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 31 de mayo de 2010
sábado, 15 de mayo de 2010
UN NOU ESCENARI
La present situació de crisis econòmica que estem patint, ha propiciat que el rol de la Unió Europea i el des seus estats membres, a partir d´aquest moment s´hagi de desenvolupar dins d´un nou escenari, això i desde un bon principi, sempre ha estat un fet previsible, i que tots sabiem que mes aviat o mes tard tindria que arribar. Fet que llogicament omplirà de satisfacció a tots els que per una o altre raó, sempre hem desitjat la consolidació del projecte Europeu, de la mateixa manera que portarà a una situació de desanim i neguit, a tots aquells que segueixen posant per sobre de tot, l´independència d´Espanya com a nació sobirana.
Son un dels que sempre han pensat, que la perdua d´influència i protagonisme de les grans nacions-estat europees, dins del nou ordenament politic-administratiu que representa l´Unió Europea, podria donar pas, a un nou tractament, per a les regions i nacions sense Estat com -Catalunya.
El fet de que l´Estat Espanyol, es vegi en la obligació de presetar anyalment devant de la comisió europea, els presupostos de l´Estat a fi de mereixer la llum verde d´aquesta comisió, abans de se discutits i aprovats en el sí del Parlament Espanyol, es evident que representa una bona mossegada a la soberania espanyola i al concepte de nació, que molts nacionalistes espanyols, posen per devant dels sentiments nacionals d´altres pobles de l´Estat.
A partir d´aquest moment, el govern espanyol, haurà de ser mes transparent i donar millors explicacions a l´hora de decidir, on, com i quan distribueix, els recursos generats per els ciutadans, de les regions i nacionalitats que segons la Constitució, comformen l ´Estat Espanyol.
Tampoc cal que ningú es senti humil.liat en excés, per la nova situació, els akltres estats membre de l ´Unió Europea, també hauran de seguir els mateixos controls, i tot amb l´objectiu final, d´assegurar i protegir els interessos de l´Europa de l´Euro, dins del marc globaltzat del negoci i les finances d´arreu del mon.
Un altre opció escollida per altres pobles com el britanic, es quedar-se fora de la moneda unica, aquesta opció es evident que dona mes independència a l´hora de pendre decisions, i que manté integra per sobre de tot i de tothom, la soberania d´un país, perè aixo sí, en una situació de feblesa i soletat, que no ajuda a superar moments dificils com el present.
La situació econòmica del Regne Unit, es també força delicada, algfuns analistes ja prediuen, que els dos partits que han acceptat la resposabilitat de governar en coalició, hauran de pendre mesures de tan extrema duresa, que un cop acabat el seu periode de govern, passaran molts anys fins que tornin a mereixer la confiança del poble britanic.
Aquí a Espanya, el Sr. Rodriguez Zapatero ja ha superat el repte de parlar clar i anomenar les coses pel seu nom, ara li resten per complimentar les reformes estructurals pendents, sobretot, espero que tingui la metaixa valentia a l ´hora de negociar la reforma laboral, i d´aquesta manera, dins del conjunt d´Europa, dins de la moneda única i sempre amb linea directa amb la Casa Blanca, podrá d´aquin a dos anys deixar la Moncloa, sino del tot satisfet, si en situació de seguir treballant per el seu partit i per el seu poble.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Son un dels que sempre han pensat, que la perdua d´influència i protagonisme de les grans nacions-estat europees, dins del nou ordenament politic-administratiu que representa l´Unió Europea, podria donar pas, a un nou tractament, per a les regions i nacions sense Estat com -Catalunya.
El fet de que l´Estat Espanyol, es vegi en la obligació de presetar anyalment devant de la comisió europea, els presupostos de l´Estat a fi de mereixer la llum verde d´aquesta comisió, abans de se discutits i aprovats en el sí del Parlament Espanyol, es evident que representa una bona mossegada a la soberania espanyola i al concepte de nació, que molts nacionalistes espanyols, posen per devant dels sentiments nacionals d´altres pobles de l´Estat.
A partir d´aquest moment, el govern espanyol, haurà de ser mes transparent i donar millors explicacions a l´hora de decidir, on, com i quan distribueix, els recursos generats per els ciutadans, de les regions i nacionalitats que segons la Constitució, comformen l ´Estat Espanyol.
Tampoc cal que ningú es senti humil.liat en excés, per la nova situació, els akltres estats membre de l ´Unió Europea, també hauran de seguir els mateixos controls, i tot amb l´objectiu final, d´assegurar i protegir els interessos de l´Europa de l´Euro, dins del marc globaltzat del negoci i les finances d´arreu del mon.
Un altre opció escollida per altres pobles com el britanic, es quedar-se fora de la moneda unica, aquesta opció es evident que dona mes independència a l´hora de pendre decisions, i que manté integra per sobre de tot i de tothom, la soberania d´un país, perè aixo sí, en una situació de feblesa i soletat, que no ajuda a superar moments dificils com el present.
La situació econòmica del Regne Unit, es també força delicada, algfuns analistes ja prediuen, que els dos partits que han acceptat la resposabilitat de governar en coalició, hauran de pendre mesures de tan extrema duresa, que un cop acabat el seu periode de govern, passaran molts anys fins que tornin a mereixer la confiança del poble britanic.
Aquí a Espanya, el Sr. Rodriguez Zapatero ja ha superat el repte de parlar clar i anomenar les coses pel seu nom, ara li resten per complimentar les reformes estructurals pendents, sobretot, espero que tingui la metaixa valentia a l ´hora de negociar la reforma laboral, i d´aquesta manera, dins del conjunt d´Europa, dins de la moneda única i sempre amb linea directa amb la Casa Blanca, podrá d´aquin a dos anys deixar la Moncloa, sino del tot satisfet, si en situació de seguir treballant per el seu partit i per el seu poble.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
viernes, 7 de mayo de 2010
DEBATES TELEVISIVOS
Hoy dia 6 de Mayo del año de gracia 2.010, tienen lugar en el Reino Unido, las elecciones generales de las que saldrá elegido un nuevo Parlamento, y que se presentan despues de muchos años, inciertas y abiertas a una nueva correlación de fuerzas, posiblemente como consecuencia de la aparición y planteamientos del lider del Partido Liberal, Sr. Clegg.
La llegada del Sr. Clegg ha despertado, no solo en el Reino Unido, sino incluso en toda Europa, la posibilidad de que el ya clasico bipartidismo británico, abra paso a una tercera fuerza, en este caso proclive, a favorecer una mejor integración de su país dentro de la Europa Unida.
Poco conocido fuera del Reino Unido, y con unas expectativas de voto ciertamente limitadas entre sus conciudadanos británicos, el Sr. Clegg estaba destinado a ser un político mas, de los muchos que el Partido Liberal ha tenido historicamente en el background de la política británica.
Pero llegaron por primera vez en el Reino Unido, los debates televisivos, y con ellos la figura del Sr. Clegg, con sus nuevos planteamientos políticos y sociales, así como con su nueva visión del momento político de su país, y así en el cara a cara televisivo que mantuvo con los otros dos candidatos, ha relanzado las expectativas de que en la Gran Bretaña se abra una nueva etapa política.
Mientras estaba leyendo las informaciones que llegaban, de los tres debates televisivos, inevitablemente me vino a la memoria, posiblemente por la trascendéncia que tuvo en su momento, por la incidéncia que tuvo en el resultado electoral, y porque es un tema de candente actualidad, el debate televisivo que en su dia mantuvieron el ex ministro Sr. Solbes y el ex Presidente de Endesa Sr. Pizarro metido circunstancialmente en tareas políticas.
El SR. Solbes llegaba al debate, después de cuatro años de crecimiento económico, con horizontes despejados de posibles turbuléncias futuras, exponiendo unas cuentas saneadas y unos superavits, que según su punto de vista, aseguraban ser un buen colchon, por si se presentaba cualquier incidéncia no prevista.
El Sr Pizarro por su parte, ya dejó aflorar, algunos de los posibles peligros que acechaban a la Economia española y que por otra parte algunos analistas ya empezaban a predecir.
Los hechos posteriores, han demostrado que el Sr. Pizarro no iba desencaminado al exponer unos planteamientos, que posiblemente eran los correctos, pero delante tuvo a un contrincante, con muchos años de política sobre sus espaldas y que antepuso unos resultados electorales, a lo que en aquel momento ya era una amenazante situación real de la economia española.
Pienso que seria ejemplarizante y hasta politicamente educativo, que alguna tertulia televisiva, se sirviese, volver a emitir y analizar el curso de aquel debate, cuyos dos protagonistas por la razon que sea, ya no tienen resposabilidades políticas.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
La llegada del Sr. Clegg ha despertado, no solo en el Reino Unido, sino incluso en toda Europa, la posibilidad de que el ya clasico bipartidismo británico, abra paso a una tercera fuerza, en este caso proclive, a favorecer una mejor integración de su país dentro de la Europa Unida.
Poco conocido fuera del Reino Unido, y con unas expectativas de voto ciertamente limitadas entre sus conciudadanos británicos, el Sr. Clegg estaba destinado a ser un político mas, de los muchos que el Partido Liberal ha tenido historicamente en el background de la política británica.
Pero llegaron por primera vez en el Reino Unido, los debates televisivos, y con ellos la figura del Sr. Clegg, con sus nuevos planteamientos políticos y sociales, así como con su nueva visión del momento político de su país, y así en el cara a cara televisivo que mantuvo con los otros dos candidatos, ha relanzado las expectativas de que en la Gran Bretaña se abra una nueva etapa política.
Mientras estaba leyendo las informaciones que llegaban, de los tres debates televisivos, inevitablemente me vino a la memoria, posiblemente por la trascendéncia que tuvo en su momento, por la incidéncia que tuvo en el resultado electoral, y porque es un tema de candente actualidad, el debate televisivo que en su dia mantuvieron el ex ministro Sr. Solbes y el ex Presidente de Endesa Sr. Pizarro metido circunstancialmente en tareas políticas.
El SR. Solbes llegaba al debate, después de cuatro años de crecimiento económico, con horizontes despejados de posibles turbuléncias futuras, exponiendo unas cuentas saneadas y unos superavits, que según su punto de vista, aseguraban ser un buen colchon, por si se presentaba cualquier incidéncia no prevista.
El Sr Pizarro por su parte, ya dejó aflorar, algunos de los posibles peligros que acechaban a la Economia española y que por otra parte algunos analistas ya empezaban a predecir.
Los hechos posteriores, han demostrado que el Sr. Pizarro no iba desencaminado al exponer unos planteamientos, que posiblemente eran los correctos, pero delante tuvo a un contrincante, con muchos años de política sobre sus espaldas y que antepuso unos resultados electorales, a lo que en aquel momento ya era una amenazante situación real de la economia española.
Pienso que seria ejemplarizante y hasta politicamente educativo, que alguna tertulia televisiva, se sirviese, volver a emitir y analizar el curso de aquel debate, cuyos dos protagonistas por la razon que sea, ya no tienen resposabilidades políticas.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)