ESBARJO I CULTURA

Molt aviat farà tres anys desde aquell moment en el que vareig prendre la decisió de jubilar-me, no va ser aquesta una decisió fàcil, però tot va influir una mica, l´edat, algún problema puntual de salut, la crisi en el mon de l´empresa que ja començava a donar senyals, i com a resultat de tot això, em vareig trovar a casa, de cop i volta , sense saber massa be el que fer.

Dins d´una casa sempre n´hi ha de coses per fer, pero avesat a dur una activitat molt intensa dins de la meva vida profesional, encara em sobrava molt temps per emplear.

Em varen aconsellar, que provés de frequentar la biblioteca municipal del barri, dins del centre cultural de Can Fabra, de recent cnstrucció. Aixís ho vareig fer, sense tenir que efectuar cap despesa, em varen fer entrega d´un carnet de soci, que em permet, llegir, endurme´n llibres a casa, treballar amb l´ordenador, participar en cursets d´informàtica, atendre conferències etc.

Es un lloc molt acollidor, frequentat per molta gent gran, però també per jovent, estudiants que troven dins de la biblioteca, un lloc adient per desenvolupar les seves feines d´estudi, de lecturam, de treballs en equip, fins i tot en epoques d´examens, l´instal.lació resta overta tota la nit, per facilitar les tasques d´estudi.

A mi particularment, el fet d´estar acompanyat de jovent, que a l´hora de conversar, fuig de donar-te el tractament de vosté, i et parla i t´accepta com si tinguessis la seva edat, em fa sentir-me, molt be amb mi mateix.

Ala biblioteca municipal de Sant Andreu, em passo la majoria de matins, fent tot alló que sempre m´havia agradat fer i que no havia disposdat mai de temps per poder-ho practicar, si mes no amb la frequencia desitjada, llegir, escriure i fins i tot pensar, el silenci de la biblioteca, també ajuda per poder pensar, perque per treure profit de tot lo que llegeixes i per poder escriure coses enraonades, es fa obligat destinar alguna estona al pensament.

Jo francament, no estaba al corrent de qui habia impolsat la xarxa de biblioteques municipals, suposava evidentment que formava part del projecte cultural de l ´Ajuntament barceloní, però francament no estaba al corrente de qui habia estat l´impulsor del projecte, fins que pocs dies enrere, llegint el diari que tinc de sempre la costum de llegir, la Sra. Rahola en el seu article habitual, deia, que la xarxa de biblioteques tenia nom i cognom, Ferran Mascarell.

Recentment, el President Mas ha format govern i l´unica conselleria que ha estat questionada, ha estat la de cultuta, per part dels convergents, perque ha semblat que es buscava a fora , el que ja teniem dintre, i per part socialista, pel fet, de que un dels seus s´integrés en el govern de la força recentment guanyadora.

En el curs dels propers quatre anys, cal pressuposar que després de fer el corresponent anàlisi, trovarem conselleries que hauran dut a terme una tasca realment exitosa, altres que ho hauran fet simplement be, i també ens podrem trovar amb algún fracás,. no es desitjable, però es posible que sigui aixís.

En el cas de la conselleria de cultura que lidera el Sr. Mascarell, els seus ja molts anys dins de la política i el seu bagatge cultural, sempre ajudarán fer una feina que a mes de valuosa, incorporaran projectes com el de la xarxa bibliotecària que comunican amb la gent del carrer.

Resumint, em dona l´impresió, de que si arriba algún fracás, no será just a la Conselñleria de Cultura del Sr. Mascarell.

Josaep Mª Carbonell i Vilaró