Ara ja deu fer quinze dies que la Televisió de Catalunya va presentar un nou programa, anomenat "El convidat", que ens arriba tots els dilluns a la nit.
L´atractiu del programa al meu entendre, no es la seva realització, TV3 sempre ens fa arribar una bona televisió, el seu presentador tampoc presenta cap incognita, l´Albert Om, es un molt bon profesional, un gran comunicador amb molts anys de televisió a l´esquena, i en aquesta ocasió, una vegada mes esta a la seva altura habitual.
Sense cap dubte l´atractiu del programa es l´anfitrió de l´Albert Om, escric aquest article el dilluns dia 27 per la tarda, per tant encara no he vist el programa d´aquesta nit, però tinc un especial interés en veure´l, perque avui l´Albert Om, va convidat a casa d´un savi, d´un pensador que sempre mereix la pena ser escoltat.
Repeteixo que encara no se com anirà eol programa en questió, però en els recordatoris que ens fa arribar TV3 de la seva programació, hem pogut veure algun passatge de la conversa que mantenen l´anfitrió i el convidat, que ja fan preveure que el programa tind`´a un contingut força interesant.
En el curs dels passatges que hem pogut escoltar, el Sr, Punset diu que ell com la majopreia de gent, te totes les hores ocupades, però que a diferència de molts altres, tot ho fa sense presses, suposo que vool dir que fins i tot te temps per pensar.
Es molt important poder pensar, i sobre tot quan el que pensa, es una persona amb els coneixements del Sr. Punset, al escoltar-lo, o al llegir-lo, et trobes al devant d´un savi.
Per TV3 en passen tot sovint de savis, no m´extranyaria que l´Albert Om un dia o altre anés a passar la nit convidat a casa d´un bon amig seu, el profesor Serrano, un altre pensador de diferents característiques, però en definitiva un altre savi.
En l´avanç del programa, el Sr. Punset, ple d´optimisme i de ganes de viure, emns trasllada eol pensament de que ell no te la certesa de que s´hagi de morir, l´Albert Om tracta de fer-lo tocar de peus a terra, recordant que fins al present moment, a tothom li ha arribat aquesdt trist final, el Sr. Punset insisteix en el fet de que encara no s´ha demostrat que tothom s´hagi de morir.
Jo el que li desitjo, son molts anys de salud i vida, per poder-nos fer arribar el seu pensament i la seva saviesa.
Insisteixo en que encara no he vist el programa, però m´atreviria a assegurar, que no ens parlará de l´independència de Catalunya, a aquedtes altura pèr parlar d´això, no cal ser cap pensador ni cap savi.
Sempre he sentit un gran respecte i admiració per tots els il.lustres exponents de les lletres catalanes, no només pèl fet de poder gaudir de les seves obres, sinó per la fortalesa que comuniquen a la llengua, era el Nobel Camilo J. Cela, que parlant d´això deia que "El catalan no morirá nunca, y no morirá porque detrás tiene el soporte de una gran obra literaria y esto es lo que a una lengua le da fuerza y vigor para vencer las dificultades que se puedan presentar a lolargo de la historia"
Tothom es ben lliure,no faltaria mes, pr poder expressar les seves opinions i la seva manera de veure les coses, però en la meva opinió, el poeta Margarit recent pregoner de la Festa de la Mercé, no va encertar a l´hora de trobar, ni el lloc ni el moment adecuats, per poder-ho fer.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 28 de septiembre de 2010
miércoles, 15 de septiembre de 2010
CONCERT ECONOMIC PER CATALUNYA
No fa gaires dies que el President Montilla, va anunciar la data de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, i com es llogic totes les forces polítiques ja estan fent arribar a la opinió pública, les propostes, aixís com el punts essencials dels seus programes.
He llegit algún comentari, fent referència al fet de que aquests punts essencials a que feia referència , es poden ressumir en tres propostes, sobre les quals els electors hauran de decidir si son o no son viables i al efecte traduirles en un vot el dia de les eleccions.
Una proposta que per antiga i reiteradament escoltada no es novedosa però que els catalans hem de considerar, es la de conduir al poble català cap a una separació de l´Estat Espanyol dins de l´Unió Europea.
Una segona proposta, defensa seguir buscant un bon encaix de Catalunya amb Espanya, dins de l´Estat de les autonomies que ens condueixi cap a un Estat Federal, aprofitant tot lo encara aprofitable del recent Estatut d´Autonomía un cop garbellat per el Tribunal Constitucional.
La tercera proposta escoltada, es la de demanar per Catalunya un finançament basat en un concert economic, semblant al que ja es operatiu al País Basc i Navarra.
Un cop conegudes aquestes tres propostes, sembla ser que l´opinió d´algún comentarista, es que cap d´elles es viable, dit d´un altre manera, quq tots aquests programes, no son res mes que focs d´encenalls.
Estic totalment d´acord que respecte a l´independencia de Catalunya, tot i que a molts ens donaria satisfacció, convertirla en el moment present, en l´eix d´un programa electoral, només pot ser propi de politics que no saben que dir i que faran front a unes eleccions, amb el seu discurs totalment esgotat. Per al seu consol els tornaré a recordar que el proper mes d´Abril, quan el Govern Espanyol hagi de fer acte de presencia devant de l´Unió Europea perque els pressupostosde l´Estat mereixin la seva aprobació, Espanya ja haurá deixat de ser un estat sobirà, i que ja haurà donat el primer pas dins del procés per diluir-se dins de l´Unió Europea.
L´Estat de les Autonomies tal com ha quedat després de les resolucions del Tribunal Constitucional, tampoc te masses perspectives de futur, i en quan al projecte de convertir-lo en un Estat Federal, primer caldria trobar als federalistes, que per el moment sobre tot fora de Catalunya, no deixen sentir la seva presència.
La proposta que jo penso que si es viable, a mes que il.lusionant, i que en el present moment donaria impuls i representaria un incentiu perque Catalunya recuperés la seva autoestima, seria la de financiar-se a través d´un concert economic semvblant al que ja fa anys tenen concedit els bascos i els navarresos.
Aquesta tercera proposta es tan important que mereix ser pensada amb molta cura, procurant no equivocar-nos, hem de preparar el nostre requeriment de manera que la proposta no trobi entrebancs.
Hauriem d´evitar que aquest nou sistema de finançament, representi a la vista de la resta d´Espanya, un altre conquesta del autogovern català, de ser aixís dificilment prosperaria.
Al meu entendre, el finançament a travcés del Concert Economic hauria de ser extensiu a les altres Comunitats amb balança fiscal positiva, es a dir: Madrid, Les Illes i el País Valenciá, a la resta de l´Estat, el procés seria a l´inversa, recaptanmt l´Estat la totalitat dels Impostos, transferint a les comunitats, les quantitats negociades per podfer atendre els seus peressopostos.
A partir d´aquí, Catalunya ha de saber negociar un " cupo " raonable, i després dur a terme una gestió recaptatoria justa, però a la vegada eficaç, que garantitzi a Catalunya els recursos indispensables per seguir prosperant.
Estic segur que tot això pot ser viable, però insisteixo, es important fer-ho be, negociant de manera oberta i dialogant amb la resta de l´Estat.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
He llegit algún comentari, fent referència al fet de que aquests punts essencials a que feia referència , es poden ressumir en tres propostes, sobre les quals els electors hauran de decidir si son o no son viables i al efecte traduirles en un vot el dia de les eleccions.
Una proposta que per antiga i reiteradament escoltada no es novedosa però que els catalans hem de considerar, es la de conduir al poble català cap a una separació de l´Estat Espanyol dins de l´Unió Europea.
Una segona proposta, defensa seguir buscant un bon encaix de Catalunya amb Espanya, dins de l´Estat de les autonomies que ens condueixi cap a un Estat Federal, aprofitant tot lo encara aprofitable del recent Estatut d´Autonomía un cop garbellat per el Tribunal Constitucional.
La tercera proposta escoltada, es la de demanar per Catalunya un finançament basat en un concert economic, semblant al que ja es operatiu al País Basc i Navarra.
Un cop conegudes aquestes tres propostes, sembla ser que l´opinió d´algún comentarista, es que cap d´elles es viable, dit d´un altre manera, quq tots aquests programes, no son res mes que focs d´encenalls.
Estic totalment d´acord que respecte a l´independencia de Catalunya, tot i que a molts ens donaria satisfacció, convertirla en el moment present, en l´eix d´un programa electoral, només pot ser propi de politics que no saben que dir i que faran front a unes eleccions, amb el seu discurs totalment esgotat. Per al seu consol els tornaré a recordar que el proper mes d´Abril, quan el Govern Espanyol hagi de fer acte de presencia devant de l´Unió Europea perque els pressupostosde l´Estat mereixin la seva aprobació, Espanya ja haurá deixat de ser un estat sobirà, i que ja haurà donat el primer pas dins del procés per diluir-se dins de l´Unió Europea.
L´Estat de les Autonomies tal com ha quedat després de les resolucions del Tribunal Constitucional, tampoc te masses perspectives de futur, i en quan al projecte de convertir-lo en un Estat Federal, primer caldria trobar als federalistes, que per el moment sobre tot fora de Catalunya, no deixen sentir la seva presència.
La proposta que jo penso que si es viable, a mes que il.lusionant, i que en el present moment donaria impuls i representaria un incentiu perque Catalunya recuperés la seva autoestima, seria la de financiar-se a través d´un concert economic semvblant al que ja fa anys tenen concedit els bascos i els navarresos.
Aquesta tercera proposta es tan important que mereix ser pensada amb molta cura, procurant no equivocar-nos, hem de preparar el nostre requeriment de manera que la proposta no trobi entrebancs.
Hauriem d´evitar que aquest nou sistema de finançament, representi a la vista de la resta d´Espanya, un altre conquesta del autogovern català, de ser aixís dificilment prosperaria.
Al meu entendre, el finançament a travcés del Concert Economic hauria de ser extensiu a les altres Comunitats amb balança fiscal positiva, es a dir: Madrid, Les Illes i el País Valenciá, a la resta de l´Estat, el procés seria a l´inversa, recaptanmt l´Estat la totalitat dels Impostos, transferint a les comunitats, les quantitats negociades per podfer atendre els seus peressopostos.
A partir d´aquí, Catalunya ha de saber negociar un " cupo " raonable, i després dur a terme una gestió recaptatoria justa, però a la vegada eficaç, que garantitzi a Catalunya els recursos indispensables per seguir prosperant.
Estic segur que tot això pot ser viable, però insisteixo, es important fer-ho be, negociant de manera oberta i dialogant amb la resta de l´Estat.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
viernes, 10 de septiembre de 2010
! FESTA MAJOR !
Quan arriben els mesos d´Agost i Septembre, tots els pobles de Catalunya, segueixen com de costum celebrant la Festa Major, hi ha pobles que ho fan de manera mes lluida i altres que no tant, però fins al moment present, no he sabut de cap Ajuntament que hagi privat als seus veins de la celebració d´aquestes festes tradicionals.
El que si es cert, es que amb el transcorre dels anys, hem arribat a un moment , el present, en el que tots notem que l´il.lusió per organitzar les festes, aixís com l´il.lusió per celebrarles i disfrutarles , ha anat minvant, fins a un punt en el que et questiones si la Festa Major te gaire perspectiva de futur.
Jo ja no ho he viscut, però he sentit parlar als mes vells, de que abans de la guerra, quan l´enfrentament entre les esquerres i les dretes, va assolir un punt dramatic, a tots els pobles, es montaven dos envelats, un per la gent d´esquerres, i l´altre per la gent de dretes, no es veien en cor de celebrar les festes tots plegats, però tampoc renunciaven, en aquells moments dificils que ja feien preveure un tragic final, a montar sense reparar en despeses, el seu propi envelat, a fi i efecte de donar el maxim esplendor possible a la festa del poble.
Jo,personalment si que he viscut les Festes Majors dels anys cinquanta, tampoc eren temps economicament facils, però no trabaves cap poble on hi faltés l´envelat. amb les seves llotges, els seu cortinatges, la gran lluninaria que donava vida al recinte, i la pista de ball de fusta ben envernitzada, on els balladors, feien relliscar els peus per poder aixís seguir, el ritme frenetic dels "Verds de Mataró" i dels "Fatxendes de Sabadell", per parlar de dues de les orquestes habituals en aquells moments.
En el curs dels tres o quatre dies de festa, mai faltaba una representació de teatre o una bona zarzuela, tampoc una exibició de dança tipica catalana, oferta per esbarts que venien d´arreu del país, recordo el ball dels bastoners i al final sempre la "Dança de Castelltersol"
En la actualitat ja fa molts anys que no es monten envelats, taules i cadires al voltant de la pista de ball, on els balladors han de procurar no perdre el ritme si ensopeguen amb una rajola mal posada, i aquí s´acaba el montatge de l´escenari de la Festa Major, cada cop menys assistència, cada any que passa menys animació, i tot això potser com a consequència de que cada any que passa, el, pressupost es mes petit.
De totes maneres, hi ha aspectes de la Festa, que no representaven cap despesa y que també s´han abandonat, jo recordo quan la canballa trencava l´olla, i també recordo les divertides curses de sacs. En tot el conjunt del país, vivim uns moments, en que deixant apart l´economía, semble que ens hagin fet perdre l´il.lusió.
En aquests darrers anys, les que si s´han popularitzat a moltes festes, son les cantades d´Havaneres, l´havanera es una cançó que transmet certa melangia, per la perdua d´amors, vivències i sentiments que s´han perdut lluny al altre banda del mar, i que pot reflectí, el final d´una vida millor, així com l´arribada d´un altre plena d´incerteses.
Jo recomenaria a la gent de Catalunya, no posar excesiva afició a les cantades d´havaneres i tornar a ballar amb mes alegria que mai, el ball del fanalet.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
El que si es cert, es que amb el transcorre dels anys, hem arribat a un moment , el present, en el que tots notem que l´il.lusió per organitzar les festes, aixís com l´il.lusió per celebrarles i disfrutarles , ha anat minvant, fins a un punt en el que et questiones si la Festa Major te gaire perspectiva de futur.
Jo ja no ho he viscut, però he sentit parlar als mes vells, de que abans de la guerra, quan l´enfrentament entre les esquerres i les dretes, va assolir un punt dramatic, a tots els pobles, es montaven dos envelats, un per la gent d´esquerres, i l´altre per la gent de dretes, no es veien en cor de celebrar les festes tots plegats, però tampoc renunciaven, en aquells moments dificils que ja feien preveure un tragic final, a montar sense reparar en despeses, el seu propi envelat, a fi i efecte de donar el maxim esplendor possible a la festa del poble.
Jo,personalment si que he viscut les Festes Majors dels anys cinquanta, tampoc eren temps economicament facils, però no trabaves cap poble on hi faltés l´envelat. amb les seves llotges, els seu cortinatges, la gran lluninaria que donava vida al recinte, i la pista de ball de fusta ben envernitzada, on els balladors, feien relliscar els peus per poder aixís seguir, el ritme frenetic dels "Verds de Mataró" i dels "Fatxendes de Sabadell", per parlar de dues de les orquestes habituals en aquells moments.
En el curs dels tres o quatre dies de festa, mai faltaba una representació de teatre o una bona zarzuela, tampoc una exibició de dança tipica catalana, oferta per esbarts que venien d´arreu del país, recordo el ball dels bastoners i al final sempre la "Dança de Castelltersol"
En la actualitat ja fa molts anys que no es monten envelats, taules i cadires al voltant de la pista de ball, on els balladors han de procurar no perdre el ritme si ensopeguen amb una rajola mal posada, i aquí s´acaba el montatge de l´escenari de la Festa Major, cada cop menys assistència, cada any que passa menys animació, i tot això potser com a consequència de que cada any que passa, el, pressupost es mes petit.
De totes maneres, hi ha aspectes de la Festa, que no representaven cap despesa y que també s´han abandonat, jo recordo quan la canballa trencava l´olla, i també recordo les divertides curses de sacs. En tot el conjunt del país, vivim uns moments, en que deixant apart l´economía, semble que ens hagin fet perdre l´il.lusió.
En aquests darrers anys, les que si s´han popularitzat a moltes festes, son les cantades d´Havaneres, l´havanera es una cançó que transmet certa melangia, per la perdua d´amors, vivències i sentiments que s´han perdut lluny al altre banda del mar, i que pot reflectí, el final d´una vida millor, així com l´arribada d´un altre plena d´incerteses.
Jo recomenaria a la gent de Catalunya, no posar excesiva afició a les cantades d´havaneres i tornar a ballar amb mes alegria que mai, el ball del fanalet.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)