¿LLUM O FOSCOR?

En el poble del que jo soc originari i on encara hi passo molts caps de setmana i fins i tot les vacances, hi viu una veïna, una senyora ja de edat avançada, nascuda als inicis del passat segle XX, que ja en aquella època va rebre una bona formació, fins el punt de que resulta agradable llegí els articles que escriu doncs ho fa molt be.Quan arriba la Festa Major del poble, la primera cosa que faig al rebre el programa de festes, es llegir l´article que cada any escriu la Sra. Conxita.
Un parell o tres anys enrere i tot coincidint amb l´instal.lació del primer parc de molins eolics, la Sra. Conxita recordaba a través del seu article, els moments inolvidables que sent ella encara molt joveneta, va viure quan al poble hi va arribar la llum, poc temps abans i en el curs d´una campanya electoral, el poble va ser visitat per un politic, el Diputat Cirera, el qual es va comprometre, en cas de guanyá les eleccions a fer arribar la llum al poble.
El Diputat Cirera sembla ser que va resultar guanyador i complidor amb el seu compromís, va du a terme el projecte de fer arribar la xarxa elèctrica fins el poble.
Cal haber viscut un moment com aquell, quan es va passar de les espelmes, de les llums de carbur, del braser, a tenir llum i escalf electrics, per poder-se fer carreg de lo que va representar aquest fet per tota la gent del poble.
 Avui en dia i en el curs del intens debat energetic que estem vivint, hi ha moviments ecologistes que rebutgen per una raó o altre, qualsevol sortida, que permeti seguir creixent i avançant. Per una banda el carbó, els hidrocarburs i tots els seus derivats, representen un perillos increment de les tases de CO2, que tenen molt que veure amb el forat de la capa d´ozó i per tant amb el preocupant canvi climatic. En segon lloc l´energia nuclear, la veuen perillosa per els perills de contaminació radioactiva que podrien esdevenir en cas d´un accident en una central, en tercer lloc la proliferació de parcs amb molins generadors d´energia eòlica, malmeten el paissatge i el medi ambiental amb els que estrem acostumats a viure.
Potser pot semblar exigerat encapçalar l ´article fent la pregunta ¿llum o foscor? però pot haber arribat el moment de questionar-nos, si volem seguir gaudint dels aires acondicionats, de lñes calefaccions, dels aparells informatics, audiovisuals, etc
 Jo particularment, he estat sempre partidari de l´energia nuclear, minim risc de contaminació, no altera el paissatge ni el medi ambient i no ens faria sentir-nos sempre dependents d´altres fonts d´energia en perill d´extinció. Però el que si cal, es ser valents i contestar la pregunta, ¿endevant o enrere? ¿llum o foscor?. La Sra Conxita en els darrers anys que li poguin quedar de vida, vol seguir veient la llum, com mes llum millor.

 Josep Mª Carbonell i Vilaró