CAL SABER-HO FER

El passat dissabte, el Barça jugaba el seu partit de lliga en front el Saragossa, i com homenatge a la socia barcelonista, la directiva va convidar a un grapadet de senyores, soposo que totes elles amb el carnet de soci, a omplir exclusivament per a elles i sense la presència de cap representant del sexe masculí, la llotge del camp nou.

La iniciativa de la directiva com es habitual en aquests casos ha donat peu a tot tipus de comentaris, desde molta gent que pensa que ja ni ha pro d´omplir-se la boca parlantde la igualtat de la dona, de les quotes de participació a que tenen dret les dones en el mon politic, profesional, etc., de rendir tants homenatges al col.letiu femeni, fins i tot hi han els que pensen, que es contradictori qwue una directiva que fa tractes amb el govern de qatar, poble en el que les dones, com en tot el conjunt del mon islamic son menystingudes, després aquí a casa nostre rendeixi tribut al paper de la dona.

El que a mi personalment em crida mes l´atenció, es que en aquests homenatges sempre hi veus les mateixes cares, conselleres, alcaldeses, polítiques en general, rectores d´Universitat, periodistes, presentadores de televisió, totes elles personas que com a consequència de la seva vida profesional, de reconeixements, homenatges, invitacions etc. en reben tot sovint i sempre de manera ben merescuda perque tot s´ha de dir dingú els ha regalat res, però el que es evident es que ja estan avesades a rebre satisfaccions d´aquestes.

La pregunta es, ¿no tenien dret a veure el partit desde la llotge, qualsevol de les altres, quaranta mil socies que te el Barça, mestresses de casa, botigueres, venedores del mercat, enfermeres, perruqueres atc,, també son socies, ¿ no hagués estat mes correcte du a terme un sorteig on cap socia es podes sentir menystinguda.

Jo personalment, com que soc d´aquest colectiu de persones, que no som convidats mai enlloc, em mostro sempre sensible al devant d´aquestes manifestacions descriminatòries, si a qualsevol socia barcelonista, per posar un exemple a una mastressa de casa,la conviden a seure a la llotge, estatn l´il.lusió que li fa , que dificilment s´hagués parat a pensar, en les dones de Qatar, ni en la igualtat de la dona ni en els seus dret, segur que hagués corregut a viure dede aquell lloc de privilegi, uns moments per ella inolvidables.

Abans deia que jo soc dels que em trovo dins d´aquest col.lectiu de gent, que no som convidats mai enlloc, per posar un exemple, en els meus trenta anys de miliotància en un Partit politic, no he estat mai convidat al Palau de la Generalitat a celebrar el dia de Sant Jordi, aquesta es una festa on hi veus gent de tots els ambits socials, de tot l´espectre politic i llogicament molts militants del teu propi partit, i sempre m´he preguntat ¿perqué ells si i jo no?

Tinc un conegut que al devant de la pregunta anterior ¿ perqué ells si i jo no ?, semp`re te una resposta, que si voleu es fácil, pèrò que en certa menar fa pensar, perque potser es la clau de la questió, el meu conegut sempre diu, noi mira això es que "ho han sabut fer".

Com mes voltes li dono, mes penso que aquell conegut meu, te molta raó, en aquesta vida, cal procurar-se una bona formació personal, cal treballar, cal ser respectuós amb tota la gent que ens envolta, independenment de quina sigui la seva posició social i els seus origens, però després de tot això i sobre tot " cal saber-ho fer ".

Josep Mª Carbonell i Vilaró