MOVIMENT OKUPA

Tot sovint, passejant pels carrers de Barcelona, observes algún habitatge, frequentment es tracta de cases unifamiliars, les típiques plantes baixes, que encara es troven en els nuclis de molts barris barcelonins, amb les parets decorades, per cert i aixís s´ha de reconeixer, amb molt esforç i dedicació, per un grup de jovent que s´han fet seva aquella propietat, temporalment deshabitada per els seus propietaris.

Si segueixes amb la costum de passejar, no passará massa temps, fins que un dia comproves, que l´esmentat grup de jovent, devant l´intervenció de les forçes d´ordre public, s´han vist forçats a desallotjar l´habitatge en questió. Tot seguit els propietaris de l´inmoble, requereixen els serveis d´un paleta , a fi d´aixecar parets ben gruixudes i reforçades, que poguin barra el pas a través de totes les portes i finestres que tenien accés a l´habitatge.

A partir d´aquest moment, es poden donar dues situacions, la mes frequent, es que els propietaris devant l´experiència anterior, prenguin la decisió d´enderrocar la construcció i seguidament aixecar un bloc de pisos nous, si no ho fan aixís no seria d´extranyar, que el grup de jovent o si la voleu anomenar força d´okupació, torni a fer acte de presència amb martells, pics, pales i tota mena d´estris propis d´un bon enderrocador, i procedir aixís a restablir a través de portes i finestres l´accés a l´inmoble, que temps abans havien okupat i on havien residit fins que les forçes d´ordre public varen fer acte de presència.

Moviments de protesrta endegats per colectius de gent jove tota la vida s´han produit, i fins i tot en ocasions, han merescut la simpatia de molts sectors de la societat, sempre, això si, qie no traspassin els limits de la bona convivència amb la ciutadania en general i sempre també que no transgredeixin l´esperit i la raó de ser de la seva lluita.

Dit lo anterior, voldria esmentar un fet que pocs dies enrere em va sobtar, un xicot jove amb l´aparença habitual del colectiu okupa, sortia d´un dels inmobles okupats i al fer-ho, va tancar la porta de cop i seguidament la va acabar d´assegurar, tancant el pany amb dues voltes de clau.

D´inmediat vareig pensar, aquest noi te por de que algú li pogui entrar, si un dia mitjançánt la seva lluita assoleix l´objectiu final de poder disposar d´un habitatge digne per ell i la seva familia, en regim de propietat o de lloguer social, será d´aquells que pren mesures de seguretat i posa senyals d´alarma arreu de l´habitatge, penso que no hauria de ser aquest el model de comportament d´un okupa.

En ocasions quan et poses a escriure una cosa et porta a l´altre, i parlant del moviment okupa, penso que en el moment present, les seves activitats es poden veure molt condicionades per l´arribada d´un nou Conseller d´Interior, el Sr. Felip Puig, que dies passats ja va demostrar, no ser massa partidari de mirar cap a un altre banda, al devant de certes okupacions que poden representar una alteració de la vida ciutadana.

Coimprenc perfectament que el President Mas, entengués que el Sr. Puig era la persona mes adient per fer front a una resposabilitat tan delicada com la Conselleria d´Interior, on fa falta un dirigent amb molt de caracter, amb molta valentia, i amb molts anys de política a l´esquena.

Per lo que he llegit en el meu diari habitual, sembla ser que el Sr. Puig es va donar uns dies abans d´acceptar o no la proposta del President, es llogic perque acceptar, comportava el fet de que algú altre li okuparia el seu despatx del carrer Corsega, penso que va acceptar en la presa de la seva decisió, en primer lloc perque ell com he dit abans es el conseller d´Interior que el President necessitava i en segon lloc perqué ell ja sap, que els actuals okupants del seu despatx del carrer Corsega, no li tancarán la porta, ni li canviaran el pany, i sobretot no li aixecaran parets a les finestres, tot al contrari, si un dia i tingués que tornar a entrar, cosa que no sera d´extranyar perque encara es jove, estic segur que la finca la trovbaria mes aviat millorada que no pas amb desperfectes.

Josep Mª Carbonell i Vilaró