No he tingut mai massa afició a la platge, soc montanyenc, el trasllat per l´autopista fins al Maresme, la Costa Daurada, la Costa Brava, amb constants aturades, ocasionades per el gran volum de transit, que te lloc tots els caps de setmana, en mig d´una temperatura asfixiant, i després lo pitjor, la tornada amb la cremor del Sol i amb la sensació de que tens restes de sorra per tot el cos, tot en el seu conjunt, sempre m´ha resultat agobiant.
La setmana passada les meves netes, em varen engrescar perqué les portés a la p0latge del Poble Nou, fent us del transport public, era una experiència nova per mi, no hi hab ia estat mai a les platges de la ciutat.
Varem agafar el bus 36, que pasdsa per Sant Andreu molt aprop de casa, i em varen fer baixar prop del Port Olimpic, un cop en el Passeig Maritim, només calia baixar uns pocs esglaons, per accedir a la platge, francament la vareig trobar neta i ben cuidada, hi habia força animació però tampoc un exces de public.
La gran ofetta de platges que avui en dia pot oferir Barcelona, evita un excés de concentració, lo que dona comoditat als usuaris i facilita el manteniment de les instalacions.
Trenta anus enrere, jo era dels que tenia que anar constantment al Poble Nou, aqui ere on radicaven, les grans empreses metalurgiques i textils de Barcelona, mentres les netes i la meva senyora es banyaven, jo mirava per tot el meu voltant, encara es conserva alguna ximeneia que identifica les antigues fàbriques que jo acostumava a visitar.
Els que coneixiem aquests indrets, en aquella epoca anterior als jocs, ens fem creus al veure la gran transformació que va experimentar Barcelona en tots els sentits, però tambe en el de l´oci i l´esbarjo.
Després de dues hores de platge, les netes em varen recordar, que en deu minuts passava el 36 per tornar cap a casa, i que era questió d´afanyar-se, no fos cas que sen´s escapés, una dutxa per treuren´s la sorra dels peus i cap a casa.
Mentres pujava elñs esglaons que donen accés al Passeig Maritim, anava mirant la platge fins on els meus ulls podien abastar, i amb veu baixa com parlant amb mi mateix, s´em va escapar un "Gracies Pascual", las nerta gran si va fixar i amb va preguntar ¿que dius avi?, res no dic tres, coses meves carinyo.
El autobús 36 va ser puntual i abans d´un hora, frescos i descansats, ja erem tots asseguts a la taula dinant.
D´aquesta manera si que es pot anar a la platge, i es que desde vint anys enrere fins al dia d´avui, dona gust viure a Barcelona, perdonin la insistència "Gracies Pascual"
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 26 de julio de 2010
sábado, 10 de julio de 2010
LA CUÑADA
En repetidas ocasiones, especialmente en estos últimos dias, leemos comentarios en relación a las manifestaciones que el Presidente Rodriguez Zapatero, realizó en su dia, en referéncia a la negociación de un nuevo Estatuto para Catalunya. " Pascual, apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya".
A mi personalmente y ya en su moment, estas manifestaciones no me impresionaron en exceso, porqué soy de los que creo y la historia as´ñi lo ha demostrado, que el buen entendimiento ysin tonia entre Catalunya y España, dificilmente se conseguirá a base de leyes, tratados y todo tipo de acuerdos jurídicos, por mas formales que parezcan.
Las manifestaciones que si me dejaron huella, furon otras realizadas poco tiempo después en las que el Presidente decia textualmente " Ha llegado el momento de que Cataluña reciba del resto de España el reconocimiento que merece", y digo que me dejaron huella, por el componente sentimental que llevan consigo y porque estoy convencido de que la comunión de ideas y objetivos entre Catalunya y España, si llega, llegará, dando cauce a los sentimientos que puedan existir y existen entre los dos pueblos.
¿ Existe algún tipo de sentimiento entre Catalunya y España?, son muchos los catalanes y muchos los españoles, que no creen pueda existir algún tipo de sentimiento, o por lo menos así lo dan a entender a través de sus manifestaciones y comportamientos, yo personalmente pienso, que el sentimiento en cuestión debería existir, y estoy convencido de que mas o menos disimulado existe y existe por innumerables razones.
La larga convivencia entre Cataluña y España, ha creado lazos, en muchos casos lazos entrañables, por razones afectivas, familiares, por razones de trabajo o de negocio.
Los españoles a estas alturas ya deberian tener conciencia y aceptar, que a Catalunya cuando se la necesita siempre se la encuentra, bien dispuesta a colaborar en tareas políticas, acuerdos parlamentarios que contribuyasn a facilitar la labor del gobierno, incluso como esta sucediendo estos dias, metiendo goles decisivos para alegria y disfrute de todas las comunidades españolas.
Alo largo de estos últimos trenta años, parte importante de la riqueza generada en Catalunya ha contribuido a romper las desigualdades existentes y consiguiendo así al efecto, un nivel de vida y bienestar mas equilibrado entre todas las comunidades.
Al contemplar las relaciones entre Catalunya y España, se me hace presente un hecho que frecuentemente tenia lugar, en aquellos ya lejanos años de mi juventud, los que teníamos novia, siempre inexcusablemente, la teniamos que acompañar de regreso a su casa antes de las diez de la noche. En ocasiones, al llegar una verbena, una despedida de año o alguna fiesta señalada. habia que pedir permiso a los suegros para poder regresar de madrugada.
El permiso siempre llegaba, pero con una condición, tenia que acompañarnos la cuñada, aquella jovencita siempre bien dispuesta a tener un detalle para con su hermana, y que de tantos apuros nos habia sacado, de tantos apuros, que llegaba un momento, en el que se te hacia dificil determinar a quien querias mas, si a la novia o a la cuñada.
Comprendo que España es el gran amor de los españoles, pero tambien deberian saber valorar que con Catalunya siempre han tenido a una muy buena cuñada, una cuñada que representa un papel tan importante en esta relación, que pienso seria temerario, arriesgarse a perder su compromiso y su importante contribución.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Josep Mª Carbonell i Vilaró
A mi personalmente y ya en su moment, estas manifestaciones no me impresionaron en exceso, porqué soy de los que creo y la historia as´ñi lo ha demostrado, que el buen entendimiento ysin tonia entre Catalunya y España, dificilmente se conseguirá a base de leyes, tratados y todo tipo de acuerdos jurídicos, por mas formales que parezcan.
Las manifestaciones que si me dejaron huella, furon otras realizadas poco tiempo después en las que el Presidente decia textualmente " Ha llegado el momento de que Cataluña reciba del resto de España el reconocimiento que merece", y digo que me dejaron huella, por el componente sentimental que llevan consigo y porque estoy convencido de que la comunión de ideas y objetivos entre Catalunya y España, si llega, llegará, dando cauce a los sentimientos que puedan existir y existen entre los dos pueblos.
¿ Existe algún tipo de sentimiento entre Catalunya y España?, son muchos los catalanes y muchos los españoles, que no creen pueda existir algún tipo de sentimiento, o por lo menos así lo dan a entender a través de sus manifestaciones y comportamientos, yo personalmente pienso, que el sentimiento en cuestión debería existir, y estoy convencido de que mas o menos disimulado existe y existe por innumerables razones.
La larga convivencia entre Cataluña y España, ha creado lazos, en muchos casos lazos entrañables, por razones afectivas, familiares, por razones de trabajo o de negocio.
Los españoles a estas alturas ya deberian tener conciencia y aceptar, que a Catalunya cuando se la necesita siempre se la encuentra, bien dispuesta a colaborar en tareas políticas, acuerdos parlamentarios que contribuyasn a facilitar la labor del gobierno, incluso como esta sucediendo estos dias, metiendo goles decisivos para alegria y disfrute de todas las comunidades españolas.
Alo largo de estos últimos trenta años, parte importante de la riqueza generada en Catalunya ha contribuido a romper las desigualdades existentes y consiguiendo así al efecto, un nivel de vida y bienestar mas equilibrado entre todas las comunidades.
Al contemplar las relaciones entre Catalunya y España, se me hace presente un hecho que frecuentemente tenia lugar, en aquellos ya lejanos años de mi juventud, los que teníamos novia, siempre inexcusablemente, la teniamos que acompañar de regreso a su casa antes de las diez de la noche. En ocasiones, al llegar una verbena, una despedida de año o alguna fiesta señalada. habia que pedir permiso a los suegros para poder regresar de madrugada.
El permiso siempre llegaba, pero con una condición, tenia que acompañarnos la cuñada, aquella jovencita siempre bien dispuesta a tener un detalle para con su hermana, y que de tantos apuros nos habia sacado, de tantos apuros, que llegaba un momento, en el que se te hacia dificil determinar a quien querias mas, si a la novia o a la cuñada.
Comprendo que España es el gran amor de los españoles, pero tambien deberian saber valorar que con Catalunya siempre han tenido a una muy buena cuñada, una cuñada que representa un papel tan importante en esta relación, que pienso seria temerario, arriesgarse a perder su compromiso y su importante contribución.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Josep Mª Carbonell i Vilaró
viernes, 2 de julio de 2010
HOMENATGE AL SILENCI
Els profesionals del periodisme i del comentari escrit, sempre tenen alguna cosa per fer arribar al lector, i si en alguna ocasió es troben que no saben que escriure i necessiten pensar, els lectors desseguida notem que en aquesta circumstància, es quan donen a llum els seus articles mes brillants.
De la mateixa manera, els que som aficionats, que escribim perque ens agrada fer-ho, i en ocasions perque sentim la necessitat de parlar d´algún fet, sobre el que volem donar el nostre punt de vista. Hi ha vegades, que un cop sentats devant del ordenador, no sabem que escriure, i potser es això el que m´ha passat en el curs d´aquesta setmana que ja estem acabant, i es que per mes que he pensat, he buscat i he tractat d´esbrinar , no he trovat cap tema, que al meu entendre fos mereixedor ni de se escrit, ni de ser llegit, ni de ser comentat.
En aquests casos, el que procedeix, es rendir un homenatge al silenci, perqué els silencis en ocasions, ben administrats son mes expressius que les paraules.
De toptes maneres i ja posats a escriure, no voldria deixar passar la ocasió de fer una petita referència al lamentable accident ferroviari, que va tenir lloc en el curs de la revetlla de Sant Joan, i on varen trovar la mort tretze persones.
Testimonis presencials asseguren que el accident es va produir, perque el pas subterrani habilitat pre travessar les vies sense perill, era massa estret i nova permetre el transit fluid de tot el personal en aquell moment d´aglomeració.
No es la primera vegada que al posar en servei, una nova autovia, carretera, pont o tunel, ens arriben les queixes del usuaris en quan a que l´esmentada obra s´ha projectat massa estreta, la gent d´aquest país som propensos a trobar-ho tot massa estret.
Vint anys enrere quan es varen posar en servei, les rodes barcelonines, de bon principi ja es deia que eren massa estretes, l´Eix Transversal, ha estat una obra molt agraida per la gent de les comarques del interior, però també de bon principi sempre l ´han trobat massa estret.
Els tecnics que projecten estructures com les esmentades, no les poden projectar, pensant en unes horas punta de treball, o en un cap de setmana, o en una revetlla de Sant Joan, perque si fos aixís les haurien de sobredimensionar, i això te un cost que l´Administració no es pot permetre, el país te altres necessitats queb també s´han d´atendre, col.legits, hospitals, llars d´infants, etc.
El que sinte la obligació de fer el governant, es conseguir que totes aquestes infraestructures que posa al servei de l´usuari siguin ben administrades, de manera que poguin oferir un bon servei.
El transit per les rondes va millorar, quan es va prohibir la circulació de camions de gran tonatge i sobre tot quan es va limitar la velocitat als actuals 80 Km per hora. Al eix transversal s´han evitat aglomeracions de transit desde que els caps de setmana no es deixen circular els camions.
De la mateixa manera, quan arriba una revetlla de Sant Joan, i es facil preveure que les platges de la Barceloneta, de Castelldefels, de Sitges, de Calella o de Lloret, es veuran invaides per multitud de jovent que hi arriba de matinada ben engrescats a rematar la revetlla, seria aconsellable contar amb la presència d´alguna dotació dels mossos d´Esquadra, no per espatllar la revetlla del jovent, però si per ajudar a conduir-la, de manera que es poguin evitar desgràcies com la que malauradament, aqusta passada revetlla s´ha donat a Castelldefels.
Tenim els governants que tenim i no cal aprofundir, una vegada mes cal rebndir un homenatge al silenci.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
De la mateixa manera, els que som aficionats, que escribim perque ens agrada fer-ho, i en ocasions perque sentim la necessitat de parlar d´algún fet, sobre el que volem donar el nostre punt de vista. Hi ha vegades, que un cop sentats devant del ordenador, no sabem que escriure, i potser es això el que m´ha passat en el curs d´aquesta setmana que ja estem acabant, i es que per mes que he pensat, he buscat i he tractat d´esbrinar , no he trovat cap tema, que al meu entendre fos mereixedor ni de se escrit, ni de ser llegit, ni de ser comentat.
En aquests casos, el que procedeix, es rendir un homenatge al silenci, perqué els silencis en ocasions, ben administrats son mes expressius que les paraules.
De toptes maneres i ja posats a escriure, no voldria deixar passar la ocasió de fer una petita referència al lamentable accident ferroviari, que va tenir lloc en el curs de la revetlla de Sant Joan, i on varen trovar la mort tretze persones.
Testimonis presencials asseguren que el accident es va produir, perque el pas subterrani habilitat pre travessar les vies sense perill, era massa estret i nova permetre el transit fluid de tot el personal en aquell moment d´aglomeració.
No es la primera vegada que al posar en servei, una nova autovia, carretera, pont o tunel, ens arriben les queixes del usuaris en quan a que l´esmentada obra s´ha projectat massa estreta, la gent d´aquest país som propensos a trobar-ho tot massa estret.
Vint anys enrere quan es varen posar en servei, les rodes barcelonines, de bon principi ja es deia que eren massa estretes, l´Eix Transversal, ha estat una obra molt agraida per la gent de les comarques del interior, però també de bon principi sempre l ´han trobat massa estret.
Els tecnics que projecten estructures com les esmentades, no les poden projectar, pensant en unes horas punta de treball, o en un cap de setmana, o en una revetlla de Sant Joan, perque si fos aixís les haurien de sobredimensionar, i això te un cost que l´Administració no es pot permetre, el país te altres necessitats queb també s´han d´atendre, col.legits, hospitals, llars d´infants, etc.
El que sinte la obligació de fer el governant, es conseguir que totes aquestes infraestructures que posa al servei de l´usuari siguin ben administrades, de manera que poguin oferir un bon servei.
El transit per les rondes va millorar, quan es va prohibir la circulació de camions de gran tonatge i sobre tot quan es va limitar la velocitat als actuals 80 Km per hora. Al eix transversal s´han evitat aglomeracions de transit desde que els caps de setmana no es deixen circular els camions.
De la mateixa manera, quan arriba una revetlla de Sant Joan, i es facil preveure que les platges de la Barceloneta, de Castelldefels, de Sitges, de Calella o de Lloret, es veuran invaides per multitud de jovent que hi arriba de matinada ben engrescats a rematar la revetlla, seria aconsellable contar amb la presència d´alguna dotació dels mossos d´Esquadra, no per espatllar la revetlla del jovent, però si per ajudar a conduir-la, de manera que es poguin evitar desgràcies com la que malauradament, aqusta passada revetlla s´ha donat a Castelldefels.
Tenim els governants que tenim i no cal aprofundir, una vegada mes cal rebndir un homenatge al silenci.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)