Resultat del projecte de reforma de la Avda. Diagonal, torna a ser habitual, sentir parlar, en artcles comentaris i tertulies, de l´ancestral figura del tramvia, i la veritat es que, molestar, no molesta, es bonic, evocar, persones, coses i esdeveniments, que d´una manera o altra, han representat, un fet important en el curs de les nostres vides.
Pocs dies enrere, parlavem en un article, de la problemàtica actual per traslladar-se al camp del Barça, en dies de futbol, jo encara recordo com si fos ara, quan de jovenet, agafavem amb el pare, el tramvia 54, que començave el seu trajecte molt a prop de casa nostre, Gran Via-Pl. de Les Glories i ens portava al final del seu recorregut, fins a la plaça del Centre, al barri de Les Corts, amolt poca distància del camp vell del Barça.
El 54 era aquell tramvia, que arribava a Les Corts, amb la gent penjada a la plataforma del darrere, amb un peu a dintre i un peu a fora.
Parlant del tramvia, els records flueixen amb fruició, a la sortida del col.legi, pujavem amb el pare Passeig de Sant Joan, amunt, per agafar el tramvia 54 o el 56, al carrer Bailén cruilla amb la Gran Via, que ens deixava devant de casa, prop de la Pl. de Les Glories. Hi havia dies que feiem tard, i quan arribavem, el tramvia ja començaba a donar la volta per la plaça de Tetuan, en aquella època no hi havia gaire transit, i el tramvia al girar per la plaçá ho feia lentament, el pare i jo ens posavem a correr, i quan teniem el tramvia al nostre abast, el pare m´agafava i em posava a sobre la plataforma, i després puijava ell fent un salt
També sortint del col.legi, passavem per devant del Arc del Triomf, i just a la cantonada del Passeig de Sant Joan, amb la Rda. Sant Pere, hi havia, hi encara avui en dia hi es, un antig bar-cafe, anomenat "TROLE", el trole era la barra metàlica, que conectada a la catenaruia superior, alimentava de corrent al tramvia.
Hi havia uns pocs llocs de la ciutat, on els empleats del tramvia, abaixaven el trole, per canviar-lo de catenaria, segons el trajecte que el tramvia tenia que seguir, aquesta era una operació, que molts vianants, sobre tot els nens contemplavem, mentres a la terrassa del "trole", els clients degustaven el seu cafe o refresc.
Resulta gratificant, evocar aquells moments i amb ells l´entranyable figura del tramvia,lamentaria sobre manera, que algú pensés, que tots els que estem en contra de la nova implantació d´aquest model de transport, som enemigs a ultrança del recordat artilugi.
La realitat es que aquestes, son coses que ja han passat, que avui en dia no tenen un lloc, dins de les nostres ciutats, i que per tant el que convé fer. es deixarles com el que son, bonics records.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
lunes, 29 de marzo de 2010
lunes, 22 de marzo de 2010
TRANSPORT PUBLIC -DRETS I SERVEIS
Al moment present, fa cinquanta i dos anys que soc soci del Barça, tinc el carnet nº 5.287, de sempre,m´habia traslladat al camp en cotxe particular, al voltant de la Avda. Diagonal, Avda. Pedrealbes i carrers col.lindants, sempre habia trobat un reconet on poder aparcar el vehicle.
De vint anys enrere, tot coincidint amb els jocs olimpìcs i fins el dia d´avui, les mesures per regular l´aparcament de superficie els dies que hi ha partit de futbol, s´han anat endurint de tal manera, que va arribar un moment, en el que vareig pendre la decisió, de gastar-me unes pessetones cada dia de partit i deiuxar el vehicle en un parking public.
Em sentia satisfet devant del convenciment de que habia conseguit trovar la solució definitiva, quin gran error el meu, pensar que habia pogut sobreviure a les potents mesures coharcitives, que el nostre Ajuntament posa en pràctica, per dificultar el trasllat al camp del Barça en cotxe particular.
Les dificultats han arribat a un punt, que per trovar lloc en un parking, tinc que recollir el ticket d´entrada, 90 minuts abans de començar el partit i pagar la onerosa quantitat de 12 Euros, obviament he tingut que desistir, i saber reconeixer que han pògut amb mi.
Ja fa una bona temporada, que la meva senyora i jo, tots els dies de partit, agafem el bus 74, que comença el seu recorregut, al nostre barri de Sant Andreu i ens deixa just al devant del hotel Princesa Sofia, amb lo qual el trajecte d´anada ens queda ben resolt.
Els problemes es tornen a presentar, per fer front al trajecte de tornada, ja que quan els partits començen mes enllà de les vuit del vespre, donat que els autobusos, finalitzen el seu servei a les deu de la nit, ja no pots disposar d´aquest servei.
Arribats en aquest punt, penso que ja tinc dret a rebelar-me, perqué ja que la tendència es la de mig obligar al ciutadà a fer us del servei de transport public, de la mateixa manera penso que l´Ajuntament hauria de ser mes receptiu a l´hora d´evaluar, les necessitats i els drets de l´usuari.
Acabo de fer esment d´un problema poc important, que potser, com tants altres que es donen cada dia a la ciutat, no mereixen, ni cinc minuts del temps que el Batlle de Barcelona pot disposar.
Però de la mateixa manera, el ciutadà, aquest ciutadà que te problemes de transport, de neteja i seguretat ciutadanes, que per altre banda no te cap carreg, ni cap sou ni es passeja per la ciutat en cotxe oficial, no te perqué perdre ni cinc minuts, per participar ern una consulta popular i a la vegada fer-se en part responsable, del exit o fracás d´una operació urbanística, que dingú ha demanat, ni la ciutat necessita.
El bon dirigent, el lider, es la persona avesada prendre decisions, de las que es fa responsable y que el poden conduir al exit o al fracás, però el que no pot fer mai, es requerir la complicitat d´una ciutadania, que no te perqué aceptarla, ja que per el moment les seves prioritats son unes altres.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
De vint anys enrere, tot coincidint amb els jocs olimpìcs i fins el dia d´avui, les mesures per regular l´aparcament de superficie els dies que hi ha partit de futbol, s´han anat endurint de tal manera, que va arribar un moment, en el que vareig pendre la decisió, de gastar-me unes pessetones cada dia de partit i deiuxar el vehicle en un parking public.
Em sentia satisfet devant del convenciment de que habia conseguit trovar la solució definitiva, quin gran error el meu, pensar que habia pogut sobreviure a les potents mesures coharcitives, que el nostre Ajuntament posa en pràctica, per dificultar el trasllat al camp del Barça en cotxe particular.
Les dificultats han arribat a un punt, que per trovar lloc en un parking, tinc que recollir el ticket d´entrada, 90 minuts abans de començar el partit i pagar la onerosa quantitat de 12 Euros, obviament he tingut que desistir, i saber reconeixer que han pògut amb mi.
Ja fa una bona temporada, que la meva senyora i jo, tots els dies de partit, agafem el bus 74, que comença el seu recorregut, al nostre barri de Sant Andreu i ens deixa just al devant del hotel Princesa Sofia, amb lo qual el trajecte d´anada ens queda ben resolt.
Els problemes es tornen a presentar, per fer front al trajecte de tornada, ja que quan els partits començen mes enllà de les vuit del vespre, donat que els autobusos, finalitzen el seu servei a les deu de la nit, ja no pots disposar d´aquest servei.
Arribats en aquest punt, penso que ja tinc dret a rebelar-me, perqué ja que la tendència es la de mig obligar al ciutadà a fer us del servei de transport public, de la mateixa manera penso que l´Ajuntament hauria de ser mes receptiu a l´hora d´evaluar, les necessitats i els drets de l´usuari.
Acabo de fer esment d´un problema poc important, que potser, com tants altres que es donen cada dia a la ciutat, no mereixen, ni cinc minuts del temps que el Batlle de Barcelona pot disposar.
Però de la mateixa manera, el ciutadà, aquest ciutadà que te problemes de transport, de neteja i seguretat ciutadanes, que per altre banda no te cap carreg, ni cap sou ni es passeja per la ciutat en cotxe oficial, no te perqué perdre ni cinc minuts, per participar ern una consulta popular i a la vegada fer-se en part responsable, del exit o fracás d´una operació urbanística, que dingú ha demanat, ni la ciutat necessita.
El bon dirigent, el lider, es la persona avesada prendre decisions, de las que es fa responsable y que el poden conduir al exit o al fracás, però el que no pot fer mai, es requerir la complicitat d´una ciutadania, que no te perqué aceptarla, ja que per el moment les seves prioritats son unes altres.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
sábado, 6 de marzo de 2010
LA DARRERA OPINIO NO SEMPRE ES LA BONA
No fa massa temps i en un article anterior, ja feia esment, de que en situacions com la que estem vivint en el present moment, moments de crisi, amb tot el que això comporta, d´angoixa, d´incertesa, de manca de confiança, apareix una proliferació de comentaristas i tertulians, que es veuen en cor de fer arribar a la opinió pública, els seus diagnostics, i fins i tot, el tractament que hauriem d´emprar, per poder fer front a una crisi econòmica, a la que per el moment, encara no li veiem una propera sortida.
Es evident que tots aquests comentaristes, als que jo anomeno, economistes de saló, no ajuden a veure les coses amb la deguda serenitat, perque donada la diversitat dels seis diagnostics, cada dia que passa, l´opinió pública resta mes desorientada.
Dit lo anterior, es dona un fet que encara es mes preocupant, i es que quan sents parlar, als profesionals de l´economía, la majoria de vegades, gent molt experta i amb un gran prestigi personal, sembla que s´hagi establert entre ells una compètició, per donar a llum la darrera proposta, que sota el seu punt de vista, sempre es la bona.
Després de molts mesos, parlant de la conveniència de convocar un pacte d´Estat, per trobá sortida a la crisi, assumint, a l´efecte, responsabilitats compartides, per totes les forces polítiques, pacte, que fins i tot va mereixer el recolsament de Sa Majestst el Rei, sembla ser, que el govern central ha donat llum verda a aquesta recomenació, impulsada en primer terme i desde el primer moment, per el Sr. Duran i Lleida, portanveu en el Congrés, del grup parlamentari de Convergència i Unió, i ha overt una tanda de consultes, amb les altres forces, per veure d´impulsar mesures que ajudin a millorar l ´activitat. Després de les primeres reunions, els comentaris dels politics catalans convocats, tant els de CIU com els de ERC, apunten a que les mesures proposades per el Govern, encara que per el moment, tímides i poc ambicioses, van en la bona direcció.
Aquest es el moment en el que ens trovem, i just aquí, el passat diumenge, llegint el suplement d´Economía d´un diari barceloní, el professor Joaquim Muns, feia arribar a través d´un article, la seva opinió, sempre autoritzada, fent referència a lo que ell pensa de la conveniència d´arribar a un Pacte d´Estat.
Diu el professor Muns i penso que te raó, que aquest pacte, no ens pot conduir a terminis massa llargs d´aferrissades discusions, perqué la situació per la que passa el nostre país, requereix, solucions immediates i urgents.
El professor Muns segueix dient, que donat que ja s´ha presentat a les Institucions Europees, un projecte d´actuació, el Pacte d´Estat, s´hagués hagut de dur a terme, amb anterioritat, al redactat d´aquest projecte, per descomptat que en això el professor també te tota la raó, però les circmstàncies son las que son i els esdeveniments arriben quan arriben.
El article acaba, amb la conclusió, de que elo que cal, es un bon govern, que prengui decisions i assumeixi responsabilitats, sense veure´s en la necessitat de convocar cap Pacte d´Estat.
Si el Govern tingués ben clar, quina es la polítioca econòmica que cal aplicar, que tingués la valentia de posar en segon terme la seva ideología, aixís com també la perspèctiva d´un possible fracás electoral, es evident que no faria falta arr ibar a cap Pacte, però també es evident que aquest, no es el Govern que tenim, professor.
Tenim un President de Govern d´extrema esquerra, que ja ha demostrat que no está disposat a renunciar al seu pensament, i per altra banda, un arc parlamentari, no massa propici a demanar un vot de censura i provocar unes eleccions anticipades.
Espero que el professor Muns, el dia que es senti ben predisposat per fer-ho, ens faci arribar el seu projecte per sortir de la crisi i sobretot per poder fer front a la post-crisi, ell es la persona idònea per poder-ho fer i tots li estarem agraits.
Ignoro si Sa Majestat el Rei, va recabar en el seu moment, l´opinió del professor Muns, respecte a tot el fa referència, amb el moment economic, dic això perqúé el professor, nos es persona que es pogui sentir omesa a l´hora de analitzar quin es l´estat general d´opinió.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Es evident que tots aquests comentaristes, als que jo anomeno, economistes de saló, no ajuden a veure les coses amb la deguda serenitat, perque donada la diversitat dels seis diagnostics, cada dia que passa, l´opinió pública resta mes desorientada.
Dit lo anterior, es dona un fet que encara es mes preocupant, i es que quan sents parlar, als profesionals de l´economía, la majoria de vegades, gent molt experta i amb un gran prestigi personal, sembla que s´hagi establert entre ells una compètició, per donar a llum la darrera proposta, que sota el seu punt de vista, sempre es la bona.
Després de molts mesos, parlant de la conveniència de convocar un pacte d´Estat, per trobá sortida a la crisi, assumint, a l´efecte, responsabilitats compartides, per totes les forces polítiques, pacte, que fins i tot va mereixer el recolsament de Sa Majestst el Rei, sembla ser, que el govern central ha donat llum verda a aquesta recomenació, impulsada en primer terme i desde el primer moment, per el Sr. Duran i Lleida, portanveu en el Congrés, del grup parlamentari de Convergència i Unió, i ha overt una tanda de consultes, amb les altres forces, per veure d´impulsar mesures que ajudin a millorar l ´activitat. Després de les primeres reunions, els comentaris dels politics catalans convocats, tant els de CIU com els de ERC, apunten a que les mesures proposades per el Govern, encara que per el moment, tímides i poc ambicioses, van en la bona direcció.
Aquest es el moment en el que ens trovem, i just aquí, el passat diumenge, llegint el suplement d´Economía d´un diari barceloní, el professor Joaquim Muns, feia arribar a través d´un article, la seva opinió, sempre autoritzada, fent referència a lo que ell pensa de la conveniència d´arribar a un Pacte d´Estat.
Diu el professor Muns i penso que te raó, que aquest pacte, no ens pot conduir a terminis massa llargs d´aferrissades discusions, perqué la situació per la que passa el nostre país, requereix, solucions immediates i urgents.
El professor Muns segueix dient, que donat que ja s´ha presentat a les Institucions Europees, un projecte d´actuació, el Pacte d´Estat, s´hagués hagut de dur a terme, amb anterioritat, al redactat d´aquest projecte, per descomptat que en això el professor també te tota la raó, però les circmstàncies son las que son i els esdeveniments arriben quan arriben.
El article acaba, amb la conclusió, de que elo que cal, es un bon govern, que prengui decisions i assumeixi responsabilitats, sense veure´s en la necessitat de convocar cap Pacte d´Estat.
Si el Govern tingués ben clar, quina es la polítioca econòmica que cal aplicar, que tingués la valentia de posar en segon terme la seva ideología, aixís com també la perspèctiva d´un possible fracás electoral, es evident que no faria falta arr ibar a cap Pacte, però també es evident que aquest, no es el Govern que tenim, professor.
Tenim un President de Govern d´extrema esquerra, que ja ha demostrat que no está disposat a renunciar al seu pensament, i per altra banda, un arc parlamentari, no massa propici a demanar un vot de censura i provocar unes eleccions anticipades.
Espero que el professor Muns, el dia que es senti ben predisposat per fer-ho, ens faci arribar el seu projecte per sortir de la crisi i sobretot per poder fer front a la post-crisi, ell es la persona idònea per poder-ho fer i tots li estarem agraits.
Ignoro si Sa Majestat el Rei, va recabar en el seu moment, l´opinió del professor Muns, respecte a tot el fa referència, amb el moment economic, dic això perqúé el professor, nos es persona que es pogui sentir omesa a l´hora de analitzar quin es l´estat general d´opinió.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)