NOU CONCEPTE DE FAMILIA

En altres ocasions i tot parlant de la problemàtica laboral, m´he reiterat en la neçessitat de racionalitzar els horaris de treball, perque al meu entendre, l´abscencia d´una normativa al respecte, es una de les causes que donen lloc a la preocupant tassa d´atur que estem patint, del baix index de productivitat, de la proliferació de l´economía submergida i també perqué no dir-ho, del fracás de la vida familiar.

Segons l´Institut de Política Familiar, de cada tres matrimonis que es celebren, dos acaben en divorci, he llegit molts comentaris al respecte, hi ha comentaristes que no contemplen el divorci com una tragedia, sino que molt al contrari, el divorci es una segona oportunitat per poder arribar a través d´una nova relacióaun estat de felicitat.

Comparteixo l´opinió de que el matrimoni no ha de ser cap tragedia, però també entenc, que les parelles que prenen la deciusió de casar-se, no ho fan amb l´intenció de separar-se al cap d´uns anys.

Quaranta anys enrere el fet de casar-se representava un nou model de vida, amb el que també començaba, una nova relació de parella, que en el curs del noviatge i fins aquell moment no habies pogut gaudir.

Avui en dia, una parella quan es casa, no ho fa per aprofondir en la seva relació, les experiències ja las han tingur totes en el curs del seu festeig, i donat que la relació ha resultat satisfactòria, prenen la decisió de casar-se, tenir fills i formar una familia.

Qujan arriba el fracás, no ens enganyem, no arriba per el simple fet de que la joventut d´avui en dia no respecti els valors tradicionals en els que la majoria han estat educats, bhi han altres motius en els que cal aprofondir.

Jo personalment i una vegada mes, em reitero en la opinió de que el desordre que en molts aspectes patim dins del mon laboral, i també en lo que fa respoecte als horaris de treball, no ajuda a reforçar l´estament familiar, que al meu entendre haurie de seguir sent, el que sempre ha estat, el pilar basid de qualsevol tipus de societat.

En la seva visita d´aquest cap de setmana passat, el Sant Pare, com te per costum, ha insistit en la neçessitat de reforçar la vida de familia, respectant els tradicionals conceptes "mare" "pare" i fills.aixís com també respectant el sagrat concepte de la vida desde el seu començament fins al seu final.

També hi ha comentaristes que defensen, un nou concepte de la familia, que no te res que veure amb la tradicional que defensem els creients. Diuen que la família es pot basar en la relació entre dos homes o dues dones, perque no?, també es poden estimar, tenir dret a compartir una vida, de la mateixa manera que tenen el seu dret en legalitzar la seva situació, mitjançant un casament civil com qualsevol parella.

Tot i donada la meba condició de catolic practicant, arribo a acceptar la realitat de la vida i els canvis que aquesta comporta, de la mateixa manera que soc creient, també tinc un alt cvoncepte de la llibertat i puc arribar a entendre que dues persones adultes, poden orientar la seva vida personal i sexual de la millor manera que els faci sentir-se, plenament realitzats.

Dit lo anterior, el que no puc acceptar i dificilment mai podré fer-ho, es que, en una relació de parella homosexual i poguem comprometre la figura d´un fill, un nadó, una criatura que encara no está en condicions d´acceptar aquest nou concepte de vida, qwue el portará durant tota la seva infantesa, a preguntar-se, perque els altres nens tenen un pare i una mare, i en canvi ell te dues mares o dos pares.

Els fills quan arriben a una edat adolescent, als pares en ocasions els someten a juici, i en aquest cas de familia que hem contemplat en darrer terme, la sentencia dels adolescents en vers als seu pares o mares i fins i tot en vers a la societat on es desenvolupa la seva vida pòt ser implacable.

Josep Mª Carbonell i Vilaró