eLS NOSTRES AJUNTAMENTS

Quan parlo dels nostres Ajuntaments, ho faig amb tot el sentit de la paraula, perque l´Ajuntament, es l´Administració mes propera a nosaltres, la que potser te mes que veure amb la nostre qualitat de vida, la que ens fa arrelar, en un poble, ciutat o comarca.

En ocasions, les arrels provenen de molts anys enrere, dels nostres avantpassats, i això encara es mes motiu, per saber apreciar, reconeixer i algún cop criticar, la feixuga tasca, de tots els responsables municipàls.

Només cal sortir de casa, per comarques i fins i tot per provincies, per fer-se carreg, de la gran transformació, que els nostres pobles i ciutats han experimentat arreu de Catalunya i de tot l´Estat, en el curs dels darrers trenta anys. Desde la capital, Barcelona, que probablement ha estat el fet mes espectacular, fins al ultim poblet de muntanya, quan son visitats per antigs residents, sel´s fa dificil recordar com eren abans, consequencia de la remodelació dels seu carrers i edificis.

En el moment present, al arribar moments economicament dificils, se senten veus autoritzades, que fins a certa mesura fan resposables a les administracions locals dels deficits acumulats.
Altres diuen, que tots aquests anys, hem estirat mes el braç que la màniga, que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Tot sovint també es donen casos de corrupció, alguns de certs, però altres que provenen de denuncies no sempre ajustades a la realitat.

Quan va arribar la postguerra, als primers anys quaranta, Europa i Espanya també. estaben totalment arrasades, en aquells moments els estats democratics europeus amb l´ajut dels Estats Units, varen iniciar la seva transformació, infraestrutures, sanitat, educació, protecció social etc.

Aquí a Espanya, la transformació, la varem començar quaranta anys mes tard, i llogicament tot s´ha fet de manera urgent i en molts casos precipitada, perqué un cop dins d´Europa, els agravis comparatius, eren una realitat que convenia neutralitzar, en molts casos, fent us, tot s´ha de dir dels fons de cohesió que ens arribaven d´Europa, que per això arribaven, per cohesionar el nostre país dins de l´Unió Europea.

Potser si que en alguns casos hem estirat mes el braç que la màniga, en el recó mer recondit de Catalunya no hi falta una piscina, una pista poliesportiva, un casal per el jovent o per la gent gran, potser si que aquestes millores no eren urgents, pero avui en dia ja les podem gaudir i son una realitat.
Potser en alguns llocs no feia falta fer -hi arribar, autovies sense peatge, potser hem exigerat al projectar la xarxa del tren d´alta velocitat, però les infraestructures sempre convenen si es te una perspectiva de futur.

En definitiva, després d´aquests trenta anys, ens han quedat una Catalunya i una Espanya, força ben arregladetes, i per el que respecte als calés, ja ens en sortiorem d´una manera o altre.

En quan als possibles casos de corrupció municipal, es obvi que cal tenir uns meca nismes de control, que dificultin els fraus urbanistics com els recentment detectats, per altre banda, quan son tants els cen tims que arriben i es mouen per pobles i comarques, sempre es facil, trobar-se amb algún cas de gent poc escrupulosa, que de tot això en vol treure algún profit.

Per lo que respecta a casos d´aquests on es dona la petita pìcaresca, el que sap mes greu es que es digui, que quan la dictadura aquestes coses no passaven, es evident que en aquella època, als Ajuntaments no hi arribaven les subvencions que tots aquests ultims anys han arribat, i consequència d´això, no hi havia oportunitat perque la picaresca pogués actuar, però de fraus també s´endonaven, el que passa es que no es feien publics i sempre es procuraba encubrir-los.

Parlant d´aquestes coses, recordo un cas que te molt que veure amb tot lo que acabo de comentar.
Era l´any 1.970 aproximadament, jo acabava de montar els meus tallers a Sabadell, i cada divendres, em venia a veure, el viatjant d´un magatzem de ferros, per recollir la comanda que jo semanalment li feia, aquell, era un professional de la venda molt parlador, que sempre en tenia una per explicar, en una ocasió em deia, que recent acabada la guerra, sent alcalde de Sabadell elñ Sr. Marcet, en el magatzem municipal i tenien arraconada i fora de servei, una màquina enorme, que pesava un grapat de tones, en deien "la màquina de xafar rocs", suposo que li donaven aquest nom, perque en el seu temps hauria d´haber servit per esmicolar la grava dels carrers.

Un any el Batlle Marcet, al revisar l´inventari, es va trobar a faltar "la màquina de xafar rocs" iu al demanar informació al respecte, va esbrinar, que el Regidor resposable del magatzem, se l´havia venut de sota ma a un drapaire de la comarca, obviament posant-se els calés a la seva b utxaca, el regidor en questió va ser acomiadat del Ajuntament i així es va acab ar aquella crisi.

Aquest cas es només que una mostra de que en aquells temps també es donaven casos de corrupció, aqueest que he comentat va tenir ressó pel fet de que fer desapareixer "la màquina de xafar rocs" va ser una actuació francament pintoresca.

Josep Mª Carbonell i Vilaró