! FESTA MAJOR !

Quan arriben els mesos d´Agost i Septembre, tots els pobles de Catalunya, segueixen com de costum celebrant la Festa Major, hi ha pobles que ho fan de manera mes lluida i altres que no tant, però fins al moment present, no he sabut de cap Ajuntament que hagi privat als seus veins de la celebració d´aquestes festes tradicionals.

El que si es cert, es que amb el transcorre dels anys, hem arribat a un moment , el present, en el que tots notem que l´il.lusió per organitzar les festes, aixís com l´il.lusió per celebrarles i disfrutarles , ha anat minvant, fins a un punt en el que et questiones si la Festa Major te gaire perspectiva de futur.

Jo ja no ho he viscut, però he sentit parlar als mes vells, de que abans de la guerra, quan l´enfrentament entre les esquerres i les dretes, va assolir un punt dramatic, a tots els pobles, es montaven dos envelats, un per la gent d´esquerres, i l´altre per la gent de dretes, no es veien en cor de celebrar les festes tots plegats, però tampoc renunciaven, en aquells moments dificils que ja feien preveure un tragic final, a montar sense reparar en despeses, el seu propi envelat, a fi i efecte de donar el maxim esplendor possible a la festa del poble.

Jo,personalment si que he viscut les Festes Majors dels anys cinquanta, tampoc eren temps economicament facils, però no trabaves cap poble on hi faltés l´envelat. amb les seves llotges, els seu cortinatges, la gran lluninaria que donava vida al recinte, i la pista de ball de fusta ben envernitzada, on els balladors, feien relliscar els peus per poder aixís seguir, el ritme frenetic dels "Verds de Mataró" i dels "Fatxendes de Sabadell", per parlar de dues de les orquestes habituals en aquells moments.
En el curs dels tres o quatre dies de festa, mai faltaba una representació de teatre o una bona zarzuela, tampoc una exibició de dança tipica catalana, oferta per esbarts que venien d´arreu del país, recordo el ball dels bastoners i al final sempre la "Dança de Castelltersol"

En la actualitat ja fa molts anys que no es monten envelats, taules i cadires al voltant de la pista de ball, on els balladors han de procurar no perdre el ritme si ensopeguen amb una rajola mal posada, i aquí s´acaba el montatge de l´escenari de la Festa Major, cada cop menys assistència, cada any que passa menys animació, i tot això potser com a consequència de que cada any que passa, el, pressupost es mes petit.

De totes maneres, hi ha aspectes de la Festa, que no representaven cap despesa y que també s´han abandonat, jo recordo quan la canballa trencava l´olla, i també recordo les divertides curses de sacs. En tot el conjunt del país, vivim uns moments, en que deixant apart l´economía, semble que ens hagin fet perdre l´il.lusió.

En aquests darrers anys, les que si s´han popularitzat a moltes festes, son les cantades d´Havaneres, l´havanera es una cançó que transmet certa melangia, per la perdua d´amors, vivències i sentiments que s´han perdut lluny al altre banda del mar, i que pot reflectí, el final d´una vida millor, així com l´arribada d´un altre plena d´incerteses.

Jo recomenaria a la gent de Catalunya, no posar excesiva afició a les cantades d´havaneres i tornar a ballar amb mes alegria que mai, el ball del fanalet.

Josep Mª Carbonell i Vilaró