EL PENSAMENT I LA SAVIESA

Ara ja deu fer quinze dies que la Televisió de Catalunya va presentar un nou programa, anomenat "El convidat", que ens arriba tots els dilluns a la nit.
L´atractiu del programa al meu entendre, no es la seva realització, TV3 sempre ens fa arribar una bona televisió, el seu presentador tampoc presenta cap incognita, l´Albert Om, es un molt bon profesional, un gran comunicador amb molts anys de televisió a l´esquena, i en aquesta ocasió, una vegada mes esta a la seva altura habitual.

Sense cap dubte l´atractiu del programa es l´anfitrió de l´Albert Om, escric aquest article el dilluns dia 27 per la tarda, per tant encara no he vist el programa d´aquesta nit, però tinc un especial interés en veure´l, perque avui l´Albert Om, va convidat a casa d´un savi, d´un pensador que sempre mereix la pena ser escoltat.

Repeteixo que encara no se com anirà eol programa en questió, però en els recordatoris que ens fa arribar TV3 de la seva programació, hem pogut veure algun passatge de la conversa que mantenen l´anfitrió i el convidat, que ja fan preveure que el programa tind`´a un contingut força interesant.

En el curs dels passatges que hem pogut escoltar, el Sr, Punset diu que ell com la majopreia de gent, te totes les hores ocupades, però que a diferència de molts altres, tot ho fa sense presses, suposo que vool dir que fins i tot te temps per pensar.
Es molt important poder pensar, i sobre tot quan el que pensa, es una persona amb els coneixements del Sr. Punset, al escoltar-lo, o al llegir-lo, et trobes al devant d´un savi.

Per TV3 en passen tot sovint de savis, no m´extranyaria que l´Albert Om un dia o altre anés a passar la nit convidat a casa d´un bon amig seu, el profesor Serrano, un altre pensador de diferents característiques, però en definitiva un altre savi.

En l´avanç del programa, el Sr. Punset, ple d´optimisme i de ganes de viure, emns trasllada eol pensament de que ell no te la certesa de que s´hagi de morir, l´Albert Om tracta de fer-lo tocar de peus a terra, recordant que fins al present moment, a tothom li ha arribat aquesdt trist final, el Sr. Punset insisteix en el fet de que encara no s´ha demostrat que tothom s´hagi de morir.
Jo el que li desitjo, son molts anys de salud i vida, per poder-nos fer arribar el seu pensament i la seva saviesa.

Insisteixo en que encara no he vist el programa, però m´atreviria a assegurar, que no ens parlará de l´independència de Catalunya, a aquedtes altura pèr parlar d´això, no cal ser cap pensador ni cap savi.

Sempre he sentit un gran respecte i admiració per tots els il.lustres exponents de les lletres catalanes, no només pèl fet de poder gaudir de les seves obres, sinó per la fortalesa que comuniquen a la llengua, era el Nobel Camilo J. Cela, que parlant d´això deia que "El catalan no morirá nunca, y no morirá porque detrás tiene el soporte de una gran obra literaria y esto es lo que a una lengua le da fuerza y vigor para vencer las dificultades que se puedan presentar a lolargo de la historia"

Tothom es ben lliure,no faltaria mes, pr poder expressar les seves opinions i la seva manera de veure les coses, però en la meva opinió, el poeta Margarit recent pregoner de la Festa de la Mercé, no va encertar a l´hora de trobar, ni el lloc ni el moment adecuats, per poder-ho fer.

Josep Mª Carbonell i Vilaró