HOMENATGE AL SILENCI

Els profesionals del periodisme i del comentari escrit, sempre tenen alguna cosa per fer arribar al lector, i si en alguna ocasió es troben que no saben que escriure i necessiten pensar, els lectors desseguida notem que en aquesta circumstància, es quan donen a llum els seus articles mes brillants.

De la mateixa manera, els que som aficionats, que escribim perque ens agrada fer-ho, i en ocasions perque sentim la necessitat de parlar d´algún fet, sobre el que volem donar el nostre punt de vista. Hi ha vegades, que un cop sentats devant del ordenador, no sabem que escriure, i potser es això el que m´ha passat en el curs d´aquesta setmana que ja estem acabant, i es que per mes que he pensat, he buscat i he tractat d´esbrinar , no he trovat cap tema, que al meu entendre fos mereixedor ni de se escrit, ni de ser llegit, ni de ser comentat.

En aquests casos, el que procedeix, es rendir un homenatge al silenci, perqué els silencis en ocasions, ben administrats son mes expressius que les paraules.

De toptes maneres i ja posats a escriure, no voldria deixar passar la ocasió de fer una petita referència al lamentable accident ferroviari, que va tenir lloc en el curs de la revetlla de Sant Joan, i on varen trovar la mort tretze persones.

Testimonis presencials asseguren que el accident es va produir, perque el pas subterrani habilitat pre travessar les vies sense perill, era massa estret i nova permetre el transit fluid de tot el personal en aquell moment d´aglomeració.

No es la primera vegada que al posar en servei, una nova autovia, carretera, pont o tunel, ens arriben les queixes del usuaris en quan a que l´esmentada obra s´ha projectat massa estreta, la gent d´aquest país som propensos a trobar-ho tot massa estret.

Vint anys enrere quan es varen posar en servei, les rodes barcelonines, de bon principi ja es deia que eren massa estretes, l´Eix Transversal, ha estat una obra molt agraida per la gent de les comarques del interior, però també de bon principi sempre l ´han trobat massa estret.

Els tecnics que projecten estructures com les esmentades, no les poden projectar, pensant en unes horas punta de treball, o en un cap de setmana, o en una revetlla de Sant Joan, perque si fos aixís les haurien de sobredimensionar, i això te un cost que l´Administració no es pot permetre, el país te altres necessitats queb també s´han d´atendre, col.legits, hospitals, llars d´infants, etc.

El que sinte la obligació de fer el governant, es conseguir que totes aquestes infraestructures que posa al servei de l´usuari siguin ben administrades, de manera que poguin oferir un bon servei.

El transit per les rondes va millorar, quan es va prohibir la circulació de camions de gran tonatge i sobre tot quan es va limitar la velocitat als actuals 80 Km per hora. Al eix transversal s´han evitat aglomeracions de transit desde que els caps de setmana no es deixen circular els camions.

De la mateixa manera, quan arriba una revetlla de Sant Joan, i es facil preveure que les platges de la Barceloneta, de Castelldefels, de Sitges, de Calella o de Lloret, es veuran invaides per multitud de jovent que hi arriba de matinada ben engrescats a rematar la revetlla, seria aconsellable contar amb la presència d´alguna dotació dels mossos d´Esquadra, no per espatllar la revetlla del jovent, però si per ajudar a conduir-la, de manera que es poguin evitar desgràcies com la que malauradament, aqusta passada revetlla s´ha donat a Castelldefels.

Tenim els governants que tenim i no cal aprofundir, una vegada mes cal rebndir un homenatge al silenci.

Josep Mª Carbonell i Vilaró