QUIEN CALCULA COMPRA EN SEPU

Les relacions entre pares i fills, en el curs de les nostres vides passen per diferents etapes, quan els fills son petits, abans d´arribar a l´etapa de l´adolescència, els pares son als seus ulls, uns idols,que tot ho saben, tot ho encerten i per tant sempre son escoltats.
La segona etapa que cobreix tota l´adolescència, i pot arribar fins i tot al voltant dels quaranta anys, els pares ja son persones passades de moda, amb coneixements i experiències totalment caducats, i que moltes vegades al manifestar-se, poden inclús caure en el ridicul.
A partir dels quaranta, la figura del pare torna a ser evocada, i es quan diem, si el pare això ho veiés, el pare sempre deia, que diria el pare si encara i fos.

Jo ara personalment, ja he arribat a una edat, en la que tot sovint i penso en lo que deia el pare, en els seus consells, i fins i tot en aquells "sermons" tan pesats, però que amb el pas dels anys, resulten tan actuals, que sempre son de bon recordar.

A casa sempre haviem tingut negoci, una empresa petita, familiar, dirijida per nosaltres, el meu oncle, jo mateix, i el pare que era el que portava els comptes, sempre preocupar per les despeses, aquelles despeses, que ell sempre trobava, superficials i poc necesaries.

De temporades de crisi, amb neguitoses baixades de vendes, n´haviem passades moltes, el pare no es sentia mai amoinat per la manca d´ingresos, el que es necesitava segons ell, era un estricte control de les despeses, sempre deia que era mes importan comprar be, conseguint bons preus, que la xifra de vendes obtinguda, reduir despeses financeres, minimitzar els costos de transport, mantenir un estricte control dels sous, siu algún treballador, causava baixa voluntariament io per raons d´edat, pensar-so dues vegades abans de contractar-ne un altre.

El pare sempre acababa el seu "sermó" tot dient: si noi si, sempre que et trobis en situacions d´aquestes, enrecorda´t d´alló, de que "Quien calcula compra en Sepu".

En la actualitat, devant de la crisi que estem patint, i atenent per altre banda, als criteris que ens han arribat desde l´Unió Europea, el govern espanyol ha dut a terme, una important retallada de sous i despeses, aquesta es la linea a seguir, espero que els responsables de control financer, pensin abans que en apujar impostos o crear-ne de nous, en els cotxes oficials,, en els viatges al extranger amb passatge de primera, en les delegacions comercials overtes en els carrers mes centrics de París o New York, en els informes innecesaris pagats a qualsevol preu, en la reducció de conselleries autonòmiquies, en la reducció de ministeris amb tots el seus miembros i amb totes les seves miembras, i en tots els parents i en totes les amistats col.locats en carregs de nova creació.

Respecte a la congelació de les pensions, no cal fer massa esment del Pacte de Toledo, aquest pacte al igual que la mateixa Constitució, no es intocable o no hauria de ser-ho, i ja ha arrivat el moment de revisar-lo, no convé que quedi en el oblit, el enderreriment de l´edat de jubilació i el calcul de la base, que s´hauria de fer contemplant tyota la vida laboral.

Voldria fer arribar a tots els responsables de l´Economia del país, la meva impresió de que hem trovat la linea a seguir, conver consolicar tots aquests criteris i d´aquesdta manera donar compliment al missatge delk meu pare quan deia "Quien calcula compra en Sepu".

Josep Mª Carbonell i Vilaró