MEMORIA HISTORICA

Som moltes les persones, diguem de mitjana edad, que encara gaudim d´una bona memòria, i sent aixís, llogicament, tenim moltes coses per recordar, en ocasions, recordar, ens fa reviure fets i moments entranyables, i en altres ens condueix a la tristor i la melancolia.

Per lo que respecta a la política, la meva memòria arriba fins el mes de Novembre del any 1.975, abans d´aquesta data, no tinc masses coses per recordar, i per altra banda, tampoc tinc cap interés en fer exercissis de memòria.

Quan dic que politicament abans del añy 1.975 no tinc masses coses per recordar, vull dir, que en la meva joventut, la meva vida consistia en estudiar, treballar, jugar al futbol els dissabtes pel matí, i els diumenges sortir a ballar amb alguna mossa.
Es evident que observant aquesta norma de conducta, no em vareig mai trobar en la situació de tenir que corre devant dels grisos.

A la comisaria de policia, si alguna vegada hi vareig entrar, va ser per procedir a renovar el carnet d´identitat o el passaport, tampoc habia visitat mai, el convent dels frares caputxins de Sarriá, no fa gaires mesos, hi vareig entrar per primera vegada, quan varem batejar al meu net Albert, al fer-ho vaig dedicar uns moments de record,a tots aquells companys meus d´estudi, que es varen passar alguna nit tencats dins d´aquell convent.

Les llibertats varen arribar, njust quan va ser el moment, quan el dictador va decidir deixar aquest mon, això si, segons ell, amb les coses lligades i ben lligades, i la veritat es que moltes vegades, quan veus tot el que esta succeint en el moment present, penses que potser si, que les coses, estaven mes ben lligades, que el que tots ens pensavem.

Com deia al començament d´aquesdt escrit, hi ha coses que es preferible no recordar ni fer cap exercissi de memòria per fer-ho, en aquells anys tragics de la guerra civil, varen ser moltes les famílies que van veure desapareixer, essers estimats, o varen veure com altres patien exili o presó. Totes aquestes circumstàncies, en la recerca d´un futur millor, cal oblidar-les, aquest va ser l´espirit de la nostre transició política a la mort del dictador, cosa que el jutje Garzon sembla que no ha tingut massa present.

Fa quatre anys que estem assistint, entre decevuts i perplexos, a la feixuga e inacabable tramitació, del recurs que el Partit Popular i altres estaments varen presentar devant del Tribunal -Constitucional, questionant la constitucionalitat del Estatut de Catalunya. Sembla ser que en el moment present la clau de la negociació dins del Tribunal, es t rova en les mans del Magistrat Sr. Manuel Aragón, aquest Magistrat, per la informació que m´ha arribat, es un estudiós de la obra del President Republicá Sr. Manuel Azaña, politic que per lo que he llegit, va quedar en el seu moment molt decevut, per el tractament que els politis catalans dels anys trenta, varen donar a les relacions entre Catalunya i la resta de l´Estat.

Seria aconsellable que el Sr. Aragón, tractes d´oblidar lo que el President Azaña, pensaba, de la Catalunya i els seus politics, en aquells conflictius anys de la segona república, i posés mes dedicació a pensar en la Catalunya i la societat catalana del present, evidentment, molt diferent que la que ell pot contemplar, a través del pensament i escrits del President republicá.

Aquesta setmana passada, malauradament, varem acomiadar a un il.lustre ciutadá català, dins de la seva vida, una vida posada al servei del seu poble, de la joventut i de l´esport, també hi ha una llarga etapa de vinculació amb el antig regim, no cal recordar-ho, el balanç d´aquesta vida ha estat extremadament positiu per Catalunya i per tant el record també ha de ser-ho.

Josep Mª Carbonell i Vilaró