LA DARRERA OPINIO NO SEMPRE ES LA BONA

No fa massa temps i en un article anterior, ja feia esment, de que en situacions com la que estem vivint en el present moment, moments de crisi, amb tot el que això comporta, d´angoixa, d´incertesa, de manca de confiança, apareix una proliferació de comentaristas i tertulians, que es veuen en cor de fer arribar a la opinió pública, els seus diagnostics, i fins i tot, el tractament que hauriem d´emprar, per poder fer front a una crisi econòmica, a la que per el moment, encara no li veiem una propera sortida.

Es evident que tots aquests comentaristes, als que jo anomeno, economistes de saló, no ajuden a veure les coses amb la deguda serenitat, perque donada la diversitat dels seis diagnostics, cada dia que passa, l´opinió pública resta mes desorientada.

Dit lo anterior, es dona un fet que encara es mes preocupant, i es que quan sents parlar, als profesionals de l´economía, la majoria de vegades, gent molt experta i amb un gran prestigi personal, sembla que s´hagi establert entre ells una compètició, per donar a llum la darrera proposta, que sota el seu punt de vista, sempre es la bona.

Després de molts mesos, parlant de la conveniència de convocar un pacte d´Estat, per trobá sortida a la crisi, assumint, a l´efecte, responsabilitats compartides, per totes les forces polítiques, pacte, que fins i tot va mereixer el recolsament de Sa Majestst el Rei, sembla ser, que el govern central ha donat llum verda a aquesta recomenació, impulsada en primer terme i desde el primer moment, per el Sr. Duran i Lleida, portanveu en el Congrés, del grup parlamentari de Convergència i Unió, i ha overt una tanda de consultes, amb les altres forces, per veure d´impulsar mesures que ajudin a millorar l ´activitat. Després de les primeres reunions, els comentaris dels politics catalans convocats, tant els de CIU com els de ERC, apunten a que les mesures proposades per el Govern, encara que per el moment, tímides i poc ambicioses, van en la bona direcció.

Aquest es el moment en el que ens trovem, i just aquí, el passat diumenge, llegint el suplement d´Economía d´un diari barceloní, el professor Joaquim Muns, feia arribar a través d´un article, la seva opinió, sempre autoritzada, fent referència a lo que ell pensa de la conveniència d´arribar a un Pacte d´Estat.

Diu el professor Muns i penso que te raó, que aquest pacte, no ens pot conduir a terminis massa llargs d´aferrissades discusions, perqué la situació per la que passa el nostre país, requereix, solucions immediates i urgents.

El professor Muns segueix dient, que donat que ja s´ha presentat a les Institucions Europees, un projecte d´actuació, el Pacte d´Estat, s´hagués hagut de dur a terme, amb anterioritat, al redactat d´aquest projecte, per descomptat que en això el professor també te tota la raó, però les circmstàncies son las que son i els esdeveniments arriben quan arriben.

El article acaba, amb la conclusió, de que elo que cal, es un bon govern, que prengui decisions i assumeixi responsabilitats, sense veure´s en la necessitat de convocar cap Pacte d´Estat.
Si el Govern tingués ben clar, quina es la polítioca econòmica que cal aplicar, que tingués la valentia de posar en segon terme la seva ideología, aixís com també la perspèctiva d´un possible fracás electoral, es evident que no faria falta arr ibar a cap Pacte, però també es evident que aquest, no es el Govern que tenim, professor.

Tenim un President de Govern d´extrema esquerra, que ja ha demostrat que no está disposat a renunciar al seu pensament, i per altra banda, un arc parlamentari, no massa propici a demanar un vot de censura i provocar unes eleccions anticipades.

Espero que el professor Muns, el dia que es senti ben predisposat per fer-ho, ens faci arribar el seu projecte per sortir de la crisi i sobretot per poder fer front a la post-crisi, ell es la persona idònea per poder-ho fer i tots li estarem agraits.

Ignoro si Sa Majestat el Rei, va recabar en el seu moment, l´opinió del professor Muns, respecte a tot el fa referència, amb el moment economic, dic això perqúé el professor, nos es persona que es pogui sentir omesa a l´hora de analitzar quin es l´estat general d´opinió.

Josep Mª Carbonell i Vilaró