EL TRAMVIA

Resultat del projecte de reforma de la Avda. Diagonal, torna a ser habitual, sentir parlar, en artcles comentaris i tertulies, de l´ancestral figura del tramvia, i la veritat es que, molestar, no molesta, es bonic, evocar, persones, coses i esdeveniments, que d´una manera o altra, han representat, un fet important en el curs de les nostres vides.

Pocs dies enrere, parlavem en un article, de la problemàtica actual per traslladar-se al camp del Barça, en dies de futbol, jo encara recordo com si fos ara, quan de jovenet, agafavem amb el pare, el tramvia 54, que començave el seu trajecte molt a prop de casa nostre, Gran Via-Pl. de Les Glories i ens portava al final del seu recorregut, fins a la plaça del Centre, al barri de Les Corts, amolt poca distància del camp vell del Barça.

El 54 era aquell tramvia, que arribava a Les Corts, amb la gent penjada a la plataforma del darrere, amb un peu a dintre i un peu a fora.

Parlant del tramvia, els records flueixen amb fruició, a la sortida del col.legi, pujavem amb el pare Passeig de Sant Joan, amunt, per agafar el tramvia 54 o el 56, al carrer Bailén cruilla amb la Gran Via, que ens deixava devant de casa, prop de la Pl. de Les Glories. Hi havia dies que feiem tard, i quan arribavem, el tramvia ja començaba a donar la volta per la plaça de Tetuan, en aquella època no hi havia gaire transit, i el tramvia al girar per la plaçá ho feia lentament, el pare i jo ens posavem a correr, i quan teniem el tramvia al nostre abast, el pare m´agafava i em posava a sobre la plataforma, i després puijava ell fent un salt

També sortint del col.legi, passavem per devant del Arc del Triomf, i just a la cantonada del Passeig de Sant Joan, amb la Rda. Sant Pere, hi havia, hi encara avui en dia hi es, un antig bar-cafe, anomenat "TROLE", el trole era la barra metàlica, que conectada a la catenaruia superior, alimentava de corrent al tramvia.

Hi havia uns pocs llocs de la ciutat, on els empleats del tramvia, abaixaven el trole, per canviar-lo de catenaria, segons el trajecte que el tramvia tenia que seguir, aquesta era una operació, que molts vianants, sobre tot els nens contemplavem, mentres a la terrassa del "trole", els clients degustaven el seu cafe o refresc.

Resulta gratificant, evocar aquells moments i amb ells l´entranyable figura del tramvia,lamentaria sobre manera, que algú pensés, que tots els que estem en contra de la nova implantació d´aquest model de transport, som enemigs a ultrança del recordat artilugi.

La realitat es que aquestes, son coses que ja han passat, que avui en dia no tenen un lloc, dins de les nostres ciutats, i que per tant el que convé fer. es deixarles com el que son, bonics records.

Josep Mª Carbonell i Vilaró