TORNAR A COMENÇAR

Es evident, que la present crisi econòmica, ens ha colpejat fort, i encara no sabem, ni com, ni quan, ens en sortirem, però si algun profit en podem treure, es el de que ens a fet tocar de peus a terra, i ens ha fet ser conscients, dels deures que tenim pendents de fer, i de quina es la realitat del país on vivim.

En el curs d´aquests darrers trenta anys, els canvis que la nostra societat ha experimentat, han estat profunds, la innovació tecnològica, la globalització de l´economía, l´aparicio de les noves economies emergents, han fet que, els plantejaments inicials, del nostre transit politic, desde la dictadura, fins a la democràcia, necessitin un profund estudi, que apart de contemplar els canvis experimentats, faci front a tots els temes , que en aquells moments tan fragils de la transició, per la seva complexitat, varen quedar, diguem que aparcats, a la espera de trobar un moment mes adient per poder afrontar-los.

En moments com els que estem vivint, en el que contemplem impavids, com estan en perill, el nostre teixit industrial, l´Estat del benestar, la familia pilar basic per a qualsevol societat, no podem deixar-nos arrossegar, per l´inercia dels fets, ni esperar que aquesta mateixa inercia, ens impulsi a millorar la present situació. Hem de ser valents, agafar un altre vegada ben fort i ben alta, la torxa de l´iniciativa, de l´ilusió, de la confiança en les nostres forces, i tots plegats començar de nou.

Quan parlo de començar de nou, pregunto si no seria una bona pensada, oblidar-nos d´una vegada, d´aquest nou Estatut d´Autonomía, en mala hora presentat, que no dona satisfacció real a les aspiracions del catalanisme, que va ser aprobat en un referendum amb molt baixa participació ciutadana, i que per altra banda estem comprobant, que no complirà el objectiu inicial, de ser un nou marc de relacions entre Catalunya i l´Estat Espanyol.

Cal una profunda revisió de l´Estat de les Autonomíes, un nou marc de relacions laborals, un pla energetic nacional,, un nou pla hidrologic, un sistema de finançament definitiu que doni satisfacció a tothom, sense privilegis per dingú, una no va llei d´extrangeria que ompli els vuits que encara ocasionen tensions inclús entre les diferents Administracions.

En definitiva els catalans jo diria que neçessitem fins i tot un canvi de model de vida, que contempli, llevar-se a un hora diferent, anar a dormir també a un hora diferent, menjar en horaris diferents, canviar els nostres habits de consum i de compra, i els nostres moments de lleure.

No voldria mostrar-me reiteratiu, però per dur a terme tot aquest procés, cal un nou pacte d´Estat, o un nou Pactre de la Moncloa, no importa el nom, convocat de manera urgent, i aixís poder aprofitar, aquests darrers anys de la present llegislatura, per deixar a tot el país en condicions, de fer front al repte post-crisi. que ben aviat arribarà.