NATIONAL PRAYER BREAKFAST

El fet de que el President dels Estats Units, hagi convidat al President Rodriguez Zapatero, a participar en aquest acte religiós, acte, que amb el transcurs dels anys ha esdevingut institucional, es realment una sorpresa que genera un grapat d´interrogants.

Hem tingut ocasió de llegir algun comentari, fent esment a la incipient amistad nascuda entre ambdos presidents, hi ha comentaristes que pensen, que aquest detall dels Estats Units, podria ser un acte de desgreuge, com a resposta als comentaris, que alguns mitjans internacionals, han dedicat, a la política econòmica desenvolupada per el govern que encapçala el Sr. Rodriguez Zapatero, que posaven al efecte en entredit, els propers sis mesos de Presidència Europea que a Espanya li pertoca afrontar.

Es evident que el President Obama, ha obviat el laicisme del seu convidat, tots compartim amb ell la certesa, de que com a reconeixement a la invitació, també a fi i efecte d´assegurar unes futures bones relacions amb els Estats Units, i perque no dir-ho, per tenir les portes obertes de qualsevol Universitat de prestigi, on poder donar un parell de conferències al mes, un cop acabada la seva etapa com a President del Govern Español, el Sr. Rodriguez Zapatero es veurá capaç a a Washington de resar fins i tot el "Crec en un Deu".

Per altyre banda el que això escriu, sempre ha estat reticent, a l´hora d´acceptar, amistats d´aquestes que es generen en quatre dies, sobretot, quan i amb relació a lo parlat, encara tenim present, la rfec ent i estreta amistad, que el Sr. Aznar va mantenir amb el seu homoleg Sr. Bush, de trist record per tots nosaltres.

Potser si que malfio en excés, però espero i desitjo, que l´invitació del President Obama, no tingui res que veure, amb el nombre de presoners de Guantánamo, que molt aviat faran cap a les nostres presons, de la mateixa manera que espero, que el compromís militar Espanyol, a l´Afganistan i al Orient Mitjà, no assoleixi nivells desproporcionats, perque de ser aquestes les raons, que ens porten a resar a Washington, valdria mes resar cada dia de bon matí, un " Pare Nostre" sota els porxos de la Moncloa.

Josep Mª Carbonell i Vilaró