Recordant els discursos i conferències del President Pujol, recordo que en una ocasió deia, potser amb altres paraules, que en un politic, lo que es esencial, apart de oferir una bona formació personal, cosa que sempre ajuda, es anar dotat d´alló, que tots diem que tenim, però que la majoria de vegades es demostra que només tenen uns quants.
En la meva opinió, i respecte a aquests atributs a que fa referència el President Pujol, jo diria que en aquesta vida, facis lo que facis, i et dediquis a lo que etr dediquis, sempre val mes anar-ne sobrat que noi pas una mica justet.
He fet tot aquest preambul, per sortir a parlar del actual President del Barça, el Sr. Jan Laporta, que sembla ser que a final del seu mandat com a President de l´Entitat barcelonista, pensa orientar la seva vida cap a la política, ja ha deixat ben clar quina es la seva orientació, i en aquest sentit, jo, soci del Barça amb cinquanta anys d´antiguitat, li desitjo tots els exits posibles que estic segur podrá assolir.
L´exit politic, l´assolirá, perqué es un lider, un gran lider, que ha demostrat sobradament les seves condicions de lideratge, i demostrant a la vegada també, que compleix satisfactoriament, amb els requisits, que el President Pujol, li exigeix a una persona, que decideix dedicar-se a la política.
El Sr, Laporta arriba a la presidència del Barça, acompanyat d´un gran equip de professionals, que l´ajuden a restablir dins del club, tant en l´aspecte esportiu com en el economic i social, la normalitat que s´habia mig perdut, després d´uns darrers exercicis de gestió poc afortunada.
Un any de mals resultats, que en l´esport ja se sap que un dia o altre arriben, i una moció de censura poc oportuna, porten a l´entitat i als seus dirigents a prendre decisions, que podian acabar en una dimisió i en consequència a originar un vuit de poder dins del club, que podia malmetre l´excelent gestió duda a terme fins aquell moment.
Bona part de la directiva abandona els seus carregs, i el Sr. Laporta acompanyat d´uns pocs fidels, i en un moment en el que per altre banda sembla ser que tenia que fer front a circumpstàncies familiars delicades, cosa que mai ajuda, decideix fer front a la situació, restablir l´ordre dins de la directiva, restruturar l´equip tecnic i seguir comandant amb ma ferma els destins de l´entitat.
Fa prop de dos anys quan em va fer entrega de l´escut d´or, pels meus cinquanta anys d´anmtiguitat, ja vareig tenir ocasió de felicitar-lo, ara ho torno a fer, i li torno a desitjar molts exits en la política, on també i arriva en un moment, en el que fan falta, persones de la seva valentía i fidelitat en les seves conviccions.
Si m´ho permet, només una cosa em queda per apuntar, per favor, esperi a començar la seva tasca política, després d´aquests pocs mesos que falten per concluir la seva presidencia barcelonista, no es bo barrejar les coses, sobre tot quan al mig de la barreja, hi ha una cosa tan important com el nostre Barça.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jueves, 29 de octubre de 2009
martes, 20 de octubre de 2009
L´ESGLESIA CATOLICA,PASSAT,PRESENT I FUTUR
En aquesta vida, en el meu entendre, hi ha tres raons que ens ajuden a decidir el que hem de fer i el que no hem de fer. Unes, les fem per convicció, perqué creiem en elles, altres, les fem perque s´han convertit, en el nostre habit de comportament, i en tercer lloc hi ha coses que les fem, per respecte a les persones, que ens les han ensenyat, ens han ajudat a endegarles i fins i tot en el seu moment, ens han pregat que nios les deixem de fer.
En el meu cas hi ha un aspecte de la meva vida, que sempre he respectat, i que penso te molt que veure amb les tres raons que abans he apuntat, una mica per convicció, un altre mica perqué sempre ho hi fet, i també perque desde petit, els meus pàres mi varen acostumar, i em varen educar d´aquesta manera. Quan esfesta de precepte, mai he deixat d´assistir a la Missa de dotze.
Ahir diumenge, poc abans de les dotze, ja era a la parroquia asswegut en el meu lloc, sempre el mateix, l´Esglesia, acabat l´estiu i després dels pons de la Mercé i del Pilar, presentava un bon aspecte, estaba gaire be plena, vareig fer una ullada al meu voltant, per si veia algún conegut, una de les coses que te la missa de dotze, es que sempre n´hi trobes, i un cop localitzats, després de la celebració, els pots saludar i a la vegada parlar una bona estona de les coses delk barri.
Miorant, mirant al meu voltant, vareig reparar en el fet, de que jo, que ja passo dels seixanta , era el mes jove de la colla, desseguida vaig pensar, on deu estar el jovent?, quen parlo de jovent,vull dir persones, parelles, matrimonis, de vint, trenta o quaranta anys, el jovent no hi era, el jovent avui en dia s´ha desentés de la religió.
Acabada l´Eucaristía, el Mossen va fer uns comentaris, en relació a les activitats de la parroquia, i un dels fets a que va fer referència, va ser la gran acollida que te entre els nois i noies del barri, les activitats de l´esplai, que semanalment fa trobades i sortides, guiades pels mossens i monitors de la parroquia, segons va dir el mossen, enguany mes d´un centenar de vailets s´han inscrit a les activitats de l´esplai.
A partir d´aquest comentari del Mossen, abans de deixar el meu lloc i sortir al carrer, em vareig fer dues preguntes, perque aquells pares de trenta o quaranta anys porten a la seva canalla a l´esplai i en canvi ells no van ni a Missa?, suposo que la rao es que encara que ells en tot això de la religió no hi creuen massa, tenen la certesa de que a la parroquia, els seus fills, no s´ajuntaran amb companys poc recomenables, i en consequeència, quedaran al resguard de conductes reprobables. Un altre explicació podria ser, que donada la mancança de valors, que es detecta avui en dia en el conjunt de la nostre societat, pensessin, que a la Parrpoquia, per pocs o cap centim, el hi vigilen la canalla, mentres ells poden sortir a dinar a fora o anar al cinema per la tarda. Aquiesta resposta la deixo a criteri de les pèrsones, que llegeixin aquest article.
La segona questió que em vareig fer, es, com l´Esglesia sim li arriba tanta canalla joveneta , amb la mesura que es van fer grans, sel´s hi escapen de les mans, aquesta resposta la vareig trobar jo mateix, i ben convençut, perque l´Esglesia en aquest nostre mon occidental, na ha sabut adaptar-se als canvis que la vida en general ha experimentat, i això comporta, la poca integració del jovent, i de la mancança de vocacions sacerdotals.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
En el meu cas hi ha un aspecte de la meva vida, que sempre he respectat, i que penso te molt que veure amb les tres raons que abans he apuntat, una mica per convicció, un altre mica perqué sempre ho hi fet, i també perque desde petit, els meus pàres mi varen acostumar, i em varen educar d´aquesta manera. Quan esfesta de precepte, mai he deixat d´assistir a la Missa de dotze.
Ahir diumenge, poc abans de les dotze, ja era a la parroquia asswegut en el meu lloc, sempre el mateix, l´Esglesia, acabat l´estiu i després dels pons de la Mercé i del Pilar, presentava un bon aspecte, estaba gaire be plena, vareig fer una ullada al meu voltant, per si veia algún conegut, una de les coses que te la missa de dotze, es que sempre n´hi trobes, i un cop localitzats, després de la celebració, els pots saludar i a la vegada parlar una bona estona de les coses delk barri.
Miorant, mirant al meu voltant, vareig reparar en el fet, de que jo, que ja passo dels seixanta , era el mes jove de la colla, desseguida vaig pensar, on deu estar el jovent?, quen parlo de jovent,vull dir persones, parelles, matrimonis, de vint, trenta o quaranta anys, el jovent no hi era, el jovent avui en dia s´ha desentés de la religió.
Acabada l´Eucaristía, el Mossen va fer uns comentaris, en relació a les activitats de la parroquia, i un dels fets a que va fer referència, va ser la gran acollida que te entre els nois i noies del barri, les activitats de l´esplai, que semanalment fa trobades i sortides, guiades pels mossens i monitors de la parroquia, segons va dir el mossen, enguany mes d´un centenar de vailets s´han inscrit a les activitats de l´esplai.
A partir d´aquest comentari del Mossen, abans de deixar el meu lloc i sortir al carrer, em vareig fer dues preguntes, perque aquells pares de trenta o quaranta anys porten a la seva canalla a l´esplai i en canvi ells no van ni a Missa?, suposo que la rao es que encara que ells en tot això de la religió no hi creuen massa, tenen la certesa de que a la parroquia, els seus fills, no s´ajuntaran amb companys poc recomenables, i en consequeència, quedaran al resguard de conductes reprobables. Un altre explicació podria ser, que donada la mancança de valors, que es detecta avui en dia en el conjunt de la nostre societat, pensessin, que a la Parrpoquia, per pocs o cap centim, el hi vigilen la canalla, mentres ells poden sortir a dinar a fora o anar al cinema per la tarda. Aquiesta resposta la deixo a criteri de les pèrsones, que llegeixin aquest article.
La segona questió que em vareig fer, es, com l´Esglesia sim li arriba tanta canalla joveneta , amb la mesura que es van fer grans, sel´s hi escapen de les mans, aquesta resposta la vareig trobar jo mateix, i ben convençut, perque l´Esglesia en aquest nostre mon occidental, na ha sabut adaptar-se als canvis que la vida en general ha experimentat, i això comporta, la poca integració del jovent, i de la mancança de vocacions sacerdotals.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
martes, 13 de octubre de 2009
LA GRAN OBRA INACABADA
Era molt jovenet,quan la mare em despertava de bon matí per anar al col.legi, just després de saltar del llit, recordo que obria els finestrons del balcó i lo primer que la meva vista acertava a veure, dia derrere dia i durant molt anys, eren les dues punxes de la Sagrada Familia,per aquell temps, només ni havia dues, les dues que va deixar construides l ´arquitecte Gaudí.
Un cop havia esmorsat, sortía amb el pare a esperar el tramvia 54 que tenia parada devant de casa, Gran Via- Padilla, i al cap de una poca estona, arribavem al carrer que en aquell temps tenia el nom de Lauria, agafadet de la ma del pare, baixavem Lauria avall fins la plaça d´Urquinaona, i un cop allá, seguiem per Jonqueres, a la dreta els retols del cinema Borrás,i a l´esquerra les banderes Ameriucana i del Regne Unit onejant sobre les branes dels balcoins dels respectius consulats, després, el carrer Ortigosa i ja erem al col.legi, La Salle Comtal, just devant mateix del Palau de la Música.
Durant els meus anys de col.legi, a final de curs feiem el repartiment de notes i premis en el Palau , amb l´assistència dels pares, que aplaudien, les nostres exibicions corals i de dança catalana, i fins i tot oferiem alguna petita representació teatral.
Desde la finestra de la meva classe, veiem constanment la majetuosa façana del Palau, després ja de gran he estat un assidu assistent a les audicions musicals programades any darrere any. El Palau sempre ha estat per mi, quelcom entranyable, testimoni constant de la meva vioda infantil i adolescent, es per això que els recents esdeveniments, m´han colpit sobremanera, per tot lo que ha estat un imperdonable atemptat contra el meu primer simbol del catalanisme.
Potser es per tot això, que llegint els detalls del frrau cotmés per els gestors del Palau, se m´encengués una senyal d´alarma, ja está ben gestionada la Sagrada Famiulia?, la Sindicatura de Comptes i les Administracions ja fuen a terme audiotories periòdiques, que poguin detectar un posible disgust, semblant al que hem sofert recentment en el Palau de la Música?
La Sagrada Familia segueix creixent, i segons auguren els tecnics, els que ara tenim ja seixanta anys, podria ser que la vegessim inaugurada, i tot això gracies als ajuts i a les aportacions, de pàrticulars i entitats d´arreu del mon, finançament molt semblant al que obtenia el Palau de la Musica per financiar les seves activitats.
Tinc el absolut convenciment, que els administradors de l´obra de la Sagrada Familia, son excelents gestors i persones honestes, però en aquests moments, el català ja es com aquell gat escaldat, que amb l´aigua freda en te prou.
Avui en dia si alguna vegada obro el balcó de l´antig pis dels pares, ja puc veure cinc punxes, en compte de dues, esperem que la gran obra gaudiniana, el meu altre simbol juntament amb el Palau, es pogui veure acabada sense cap sobresalt, com el que em sufert aquests derrers dies, desde l´entranyable edifici que en Domenech i Montaner va edificar just devant del meu col.legi.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Un cop havia esmorsat, sortía amb el pare a esperar el tramvia 54 que tenia parada devant de casa, Gran Via- Padilla, i al cap de una poca estona, arribavem al carrer que en aquell temps tenia el nom de Lauria, agafadet de la ma del pare, baixavem Lauria avall fins la plaça d´Urquinaona, i un cop allá, seguiem per Jonqueres, a la dreta els retols del cinema Borrás,i a l´esquerra les banderes Ameriucana i del Regne Unit onejant sobre les branes dels balcoins dels respectius consulats, després, el carrer Ortigosa i ja erem al col.legi, La Salle Comtal, just devant mateix del Palau de la Música.
Durant els meus anys de col.legi, a final de curs feiem el repartiment de notes i premis en el Palau , amb l´assistència dels pares, que aplaudien, les nostres exibicions corals i de dança catalana, i fins i tot oferiem alguna petita representació teatral.
Desde la finestra de la meva classe, veiem constanment la majetuosa façana del Palau, després ja de gran he estat un assidu assistent a les audicions musicals programades any darrere any. El Palau sempre ha estat per mi, quelcom entranyable, testimoni constant de la meva vioda infantil i adolescent, es per això que els recents esdeveniments, m´han colpit sobremanera, per tot lo que ha estat un imperdonable atemptat contra el meu primer simbol del catalanisme.
Potser es per tot això, que llegint els detalls del frrau cotmés per els gestors del Palau, se m´encengués una senyal d´alarma, ja está ben gestionada la Sagrada Famiulia?, la Sindicatura de Comptes i les Administracions ja fuen a terme audiotories periòdiques, que poguin detectar un posible disgust, semblant al que hem sofert recentment en el Palau de la Música?
La Sagrada Familia segueix creixent, i segons auguren els tecnics, els que ara tenim ja seixanta anys, podria ser que la vegessim inaugurada, i tot això gracies als ajuts i a les aportacions, de pàrticulars i entitats d´arreu del mon, finançament molt semblant al que obtenia el Palau de la Musica per financiar les seves activitats.
Tinc el absolut convenciment, que els administradors de l´obra de la Sagrada Familia, son excelents gestors i persones honestes, però en aquests moments, el català ja es com aquell gat escaldat, que amb l´aigua freda en te prou.
Avui en dia si alguna vegada obro el balcó de l´antig pis dels pares, ja puc veure cinc punxes, en compte de dues, esperem que la gran obra gaudiniana, el meu altre simbol juntament amb el Palau, es pogui veure acabada sense cap sobresalt, com el que em sufert aquests derrers dies, desde l´entranyable edifici que en Domenech i Montaner va edificar just devant del meu col.legi.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
jueves, 1 de octubre de 2009
ECONOMIA SUMERGIDA
Tiempo atrás, mejor diria, muchop tiempo atrás,se llenaron muchas páginas,hablando de la problemática que presentava para el país el fenómeno de la economia sumergida, que en aquella época ya representaba aproximadamente una tercera parte del PIB español. Hacía mucho tiempo que no leia ninguna información al respecto, pero en estos momentos, se percibe en algunos medios, la inquietud de volver a actualizar un debate, que sigue aquí, pendiente de encontrar respuesta, y que nunca debió abandonarse, porqué somos muchos los que pensamos, que un buen tratamiento de este fenómeno sería esencial para la normalización económica de nuiestro país.
Parece ser que en la actualidad la incidencia de esta actividad fraudulenta, se sigue moviendo alrededor de los parámetros anteriormente citados, y cuando hablo de actividad fraudulenta lo hago porqué conviene que nadie se lleve a engaño, se trata de un fraude, con todo su significado para con el conjunto de la sociedad, y el gobierno, que ha sido elegido para representar y proteger los derechos de todos los españoles, debería aplicar las medidas que fuesen necesarias, para atajar el problema de raiuz, aunque en principio estas medidas pudiesen parecer impopulares.
Impopulares seguro que lo serian, porqué afectan tanto a empresarios como a obreros, los primeros los empresarios, cuando se viven épocas de mucha actividad, para poder hacer frente a la creciente demanda y ante la rigidez de la vigente legislación laboral, la solución mas cómoda y de resultados immediatos que encuentran, es prolongar la jornada laboral, de común acuerdo con los trabajadores, abonando logicamente las horas llamadas extras, en dinero efectivo y sin ningún justificante que acredite el trabajo realizado.
En muchos casos, otra práctica habitual, consiste en captar personal de otras empresas, que disponiendo de horas libres, esten dispuestos a aceptar una segunda ocupación, por la que serán remunerados, como en el caso anterior en dinero efectivo y sin justificante.
A que se debe que los obreros, después de tantos años de lucha, para conseguir una jornada laboral justa, acepten estas propuestas?, por varias razones, en primer lugar, porqué el español en general es una persona, laboriosa, trabajadora, al que no le importa trabajar una horas demás, si con lo cual consiguen unos ingresos, que pueden representar una mejora substancial en su calidad de vida, a la vez que muestran una buena disposición para atender a los requerimientos de la empresa.
Todos los analistas, llevamos triempo reiterando la necesidad de abordar esta situación, pero el gobierno sigue mostrándose reticente en abordar, la esperada reforma laboral, la cual cuando por fin llegue ha de contemplar un sistema de horarios, que dificulte estas actividades que insisto son fraudulentas.
Asimismo la reforma deberia contemplar un cambio en las modalidades de contratación que hiciesen mas flexible, la actualización de la plantilla de una empresa atendiendo a las ncesidades de cada momento.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Parece ser que en la actualidad la incidencia de esta actividad fraudulenta, se sigue moviendo alrededor de los parámetros anteriormente citados, y cuando hablo de actividad fraudulenta lo hago porqué conviene que nadie se lleve a engaño, se trata de un fraude, con todo su significado para con el conjunto de la sociedad, y el gobierno, que ha sido elegido para representar y proteger los derechos de todos los españoles, debería aplicar las medidas que fuesen necesarias, para atajar el problema de raiuz, aunque en principio estas medidas pudiesen parecer impopulares.
Impopulares seguro que lo serian, porqué afectan tanto a empresarios como a obreros, los primeros los empresarios, cuando se viven épocas de mucha actividad, para poder hacer frente a la creciente demanda y ante la rigidez de la vigente legislación laboral, la solución mas cómoda y de resultados immediatos que encuentran, es prolongar la jornada laboral, de común acuerdo con los trabajadores, abonando logicamente las horas llamadas extras, en dinero efectivo y sin ningún justificante que acredite el trabajo realizado.
En muchos casos, otra práctica habitual, consiste en captar personal de otras empresas, que disponiendo de horas libres, esten dispuestos a aceptar una segunda ocupación, por la que serán remunerados, como en el caso anterior en dinero efectivo y sin justificante.
A que se debe que los obreros, después de tantos años de lucha, para conseguir una jornada laboral justa, acepten estas propuestas?, por varias razones, en primer lugar, porqué el español en general es una persona, laboriosa, trabajadora, al que no le importa trabajar una horas demás, si con lo cual consiguen unos ingresos, que pueden representar una mejora substancial en su calidad de vida, a la vez que muestran una buena disposición para atender a los requerimientos de la empresa.
Todos los analistas, llevamos triempo reiterando la necesidad de abordar esta situación, pero el gobierno sigue mostrándose reticente en abordar, la esperada reforma laboral, la cual cuando por fin llegue ha de contemplar un sistema de horarios, que dificulte estas actividades que insisto son fraudulentas.
Asimismo la reforma deberia contemplar un cambio en las modalidades de contratación que hiciesen mas flexible, la actualización de la plantilla de una empresa atendiendo a las ncesidades de cada momento.
Josep Mª Carbonell i Vilaró
Suscribirse a:
Entradas (Atom)