EL PERILL DEL NO SABER QUE FER

Al inici d´una nova activitat, el perill no es el fet de poder fer-ho malament, això te solucions, si es produeix algún error, sempre ets a temps a rectificar, i a la llarga el projecte, amb mes o menys exit, acostuma a seguir el seu curs.

El gran problema es trovar-se al devant d´un nou repte, un nou carreg, una nova responsabilitat, i no saber per on començár, en altres paraules, no saber que fer, perque quan et troves en aquesta situació, es poden provocar les mes impensables atzagaiades..

El que ens está succeint aquí a Barcelona i a Catalunya, te molt que veure amb el que acabo d´esmentar, després dels fets del any 1.992, que van comportar la transformació de la nostre ciutat, per el nou alcalde entrant, només calia, cuidar el dia a dia de la ciutat, conservar el que s´havia fet, la seguretat, la neteja, el transit, dingú reclamava cap gran projecte, que fes ressucitar la Barcelona dels Jocs Olimpics, però el no saber que fer, ens porta a endagar, un altre gran projecte, anomenat el Forum de les Cultures, que aquestes hores, encara dingú sap, que representava, ni mlo que pretenia ser, ni quin va ser el seu resultat.

El anterior alcalde, el gran transformador de la ciutat, també es trova que no sap que fer. les ganes de fer coses i son, i decideix presentar la seva candicatura a la Presidència de la Generalitat, al segon intent, ho aconsegueix, i sense saber massa be que fer, decideix, redactar, discutir i presentar als dos Parlaments, un nou Estatut per Catalunya, que representés un canvi en profunditat, en quan a les relacions entre Catalunya i la resta de l´Estat.

L´anterior Estatut, el del any 1.978, necessitava una transformació, això era evident, perqué després de trenta anys, tenia pendents de resoldre, el tema de un bon i definitiu sistema de finançament, i `per altra banda, no comtemplava llogicament, els canvis que per la nostre societat, ha representat, la massiva arribada dels nous inmigrants.

Redactar i aprobar un Estatut nou ha representat, per una banda, no deixar definitivament resolts, els aspèctes que era important resoldre, finançament e inmigració, i per altre banda esmerçar cinc anys, amb constants enfrentaments i tensions amb la resta de l´Estat, sense saber al moment present, com quedará el contenciós amb el Tribunal Constitucional.

I es per tot lo dit, que es posen els pels de punta, quan llegeixo, que el actual Batlle de Barcelona, que sembla ser que tampoc sap ben be el que fer, ens vol fer passar un tramvia, de un extrem a l´altre de Barcelona, lo que comportará a l´efecte, la gran reforma de l´Avinguda Diagonal, en definitiva un gran projecte, il.luminat iu pensat per persones, que potser per la seva edad, no han viscut mai la problemàtica que presenta el tramvia en una gran ciutat, ni poden recordar, perqué en el seu moment, tot i que amb molta nostàlgia, varen ser fets fora de funcionament.

Josep Mª Carbonell i Vilaró