ESDEVENIMENTS EUROPEUS

Hi ha dies que de bon matí, després de fer la primera ullada al diari, surts de casa veient les coses amb una millor perspectiva de futur, el propassat divendres va ser un d´aquests dies, i tot com a consequència dels recents nomanaments dins del Consell Europeu.

Va ser nomenat President el Sr. Herman Von Rompuy, 62 anys, aquella edad en la que els homes es troben en el seu millor moment, Flamenc, això vol dir, avesat a viure la mateixa problemàtica que nosaltres els catalans, pensament democristiá, catolic practicant, educat en un col.legi religiós, partidari d´emprar políticas econòmiques tendents a reduir els deficits publics, oposat fermament a l´entrada de Turquia en el si de la Unió Europea, i degustadó de la bona cervesa,definitivament el Sr. Von Rompuy es el President que Europa necesitaba.

Per altre banda, el nomanament com a Comisaria de la Sra. Cecilia Malmstrom, ministresa d´afers europeus sueca, persona que coneix i estima Catalunya, que parla perfectament el català, i que en el seu moment va fer la seva tesi, basant-se en el nacionalisme català, pot representar un altre petit pas, per anar introduint, el fet català i el coneixement de la seva realitat dins del Parlament Europeu.

Deixo per al final, el meu comentari sobre la designació de la Sra. Catherine Ashton com a responsable de la diplomàcia Europea, i ho he deixat per al final, perque penso que es important fer un petit anàlisi al respecte, el gran error al meu entendre i fins ara del Projecte Europeu, ha estat, construir una Europa a la carta, adaptant-la a les conveniències de tothom, a Europa s´hi entra o no s´hi entra i si s´hi entra ha de ser zacceptant les mateixes condicions que la resta de paisos, seria molt important per la solidesa i futur d´aquest projecte Europeu, que el Regne Unit decidís adherir-se, al conjunt de membres que han acceptat la moneda única.

I es per tot lo dit anteriorment, que el nomanament de la Sra. Catherine Ashton, dona d´esquerres, progresista i defensora de les tesis europeistes, pot ser un pas decissiu, per tractar de conduir al euro- escepticisme britanic fins a una decidida integració a la Unió Europea, acceptant la moneda única, com ja han fet e4l conjunt de paisos capdaventers en aquest projecte europeu.

Per tot lo dit, em sento satisfet, ja que sempre he pensat que Europa es la única sortida que te Catalunya per trobar el seu lloc a Europa, com a Estat sobirà.

Deixo com una anècdota el frivol comentari que em feia el diumenge un parent meu de la Garrotxa " Josep Mª, po que irem be, si al devant i comencen a fotre dones tant lleges"

Josep Mª Carbonell i Vilaró