LA GRAN OBRA INACABADA

Era molt jovenet,quan la mare em despertava de bon matí per anar al col.legi, just després de saltar del llit, recordo que obria els finestrons del balcó i lo primer que la meva vista acertava a veure, dia derrere dia i durant molt anys, eren les dues punxes de la Sagrada Familia,per aquell temps, només ni havia dues, les dues que va deixar construides l ´arquitecte Gaudí.



Un cop havia esmorsat, sortía amb el pare a esperar el tramvia 54 que tenia parada devant de casa, Gran Via- Padilla, i al cap de una poca estona, arribavem al carrer que en aquell temps tenia el nom de Lauria, agafadet de la ma del pare, baixavem Lauria avall fins la plaça d´Urquinaona, i un cop allá, seguiem per Jonqueres, a la dreta els retols del cinema Borrás,i a l´esquerra les banderes Ameriucana i del Regne Unit onejant sobre les branes dels balcoins dels respectius consulats, després, el carrer Ortigosa i ja erem al col.legi, La Salle Comtal, just devant mateix del Palau de la Música.



Durant els meus anys de col.legi, a final de curs feiem el repartiment de notes i premis en el Palau , amb l´assistència dels pares, que aplaudien, les nostres exibicions corals i de dança catalana, i fins i tot oferiem alguna petita representació teatral.



Desde la finestra de la meva classe, veiem constanment la majetuosa façana del Palau, després ja de gran he estat un assidu assistent a les audicions musicals programades any darrere any. El Palau sempre ha estat per mi, quelcom entranyable, testimoni constant de la meva vioda infantil i adolescent, es per això que els recents esdeveniments, m´han colpit sobremanera, per tot lo que ha estat un imperdonable atemptat contra el meu primer simbol del catalanisme.



Potser es per tot això, que llegint els detalls del frrau cotmés per els gestors del Palau, se m´encengués una senyal d´alarma, ja está ben gestionada la Sagrada Famiulia?, la Sindicatura de Comptes i les Administracions ja fuen a terme audiotories periòdiques, que poguin detectar un posible disgust, semblant al que hem sofert recentment en el Palau de la Música?



La Sagrada Familia segueix creixent, i segons auguren els tecnics, els que ara tenim ja seixanta anys, podria ser que la vegessim inaugurada, i tot això gracies als ajuts i a les aportacions, de pàrticulars i entitats d´arreu del mon, finançament molt semblant al que obtenia el Palau de la Musica per financiar les seves activitats.



Tinc el absolut convenciment, que els administradors de l´obra de la Sagrada Familia, son excelents gestors i persones honestes, però en aquests moments, el català ja es com aquell gat escaldat, que amb l´aigua freda en te prou.



Avui en dia si alguna vegada obro el balcó de l´antig pis dels pares, ja puc veure cinc punxes, en compte de dues, esperem que la gran obra gaudiniana, el meu altre simbol juntament amb el Palau, es pogui veure acabada sense cap sobresalt, com el que em sufert aquests derrers dies, desde l´entranyable edifici que en Domenech i Montaner va edificar just devant del meu col.legi.



Josep Mª Carbonell i Vilaró