PARLEM-NE?

Eren els primers anys noranta, quan jo mateix i a requeriment de la gent que coneixia el meu pensament politic, vareig tenir que plantajar-me i contestar la gran pregunta, ¿Quin tipus de nacionalista soc?, soc un nacionalista dels considerats moderats? o be soc un nacionalista radical, que posa per sobra de tot l´independència de Catalunya.

En el seu mmoment em va ser francament dificil, poder arribar a conclusions, perqué per una banda , jo sempre habia estat un català, que tot lo espanyol ho veia amb bons ulls, sempre habia dit que els meus millors amigs fora de Catalunya els tenia a Espanya, que els meus millors clients fora de Catalunya, també els tenía a Espanya, aixís com els proveidors mes fidels. Però a la vega el fet català esta dins de mi molt present, eren ja molts els anys de lluita, molta la gent que habia patit, presó, que habia patit exili, i molta que fins i tot habia donat la seva vida, en la defensa de les llibertats de Catalunya.

Finalment vareig trobar la meva resposta, no podien haber-hi, diferents graus de nacionalisme, de nacionalista s´en era o no s´en era, i si s´en era , això portava implicit un sentiment per la independència de Catalunya, que no es podía ni amagar ni disimular.

Arribats en aquest punt la seguent pregunta era obvia, ¿Doncs i que penses fer per assolir l´independència, i jo contestaba, res, no penso fer res, no penso ni parlar-ne, i no pensaba parlar-ne, perqué en aquells moments, l´independència era un objectiu dificilment assomible, i que per tant parlar-ne, només podia conduir a crear malestar i enfrentament amb els altres pobles de l´Estat espanyol, amb els que ens agradés o no ens agradés habiem de seguir convivint i treballant plegats.

L´independència de Catalunya, no més es podía contemplar, conseguint que la Unió Europea, esdevingués una realitat, i que a través d´aquest nou ordenament socio-politic, la posicio de les nacions sense estat europees com Catalunya, Escocia, Euskadi, Flanse, etc., pogués arribar a ser la d´Estats independents dins del marc europeu.

Sembla ser que en el moment present, el Partit Nacxionalista Escocés, que está governant Escocia, ja comenca a plantajar-se la possibilitat de convocar un referendum, moviments semblants, tenen lloc dins de la comunitat flamenca, i aquí a Catalunya, la gent d´Arenys de Munt, ja a tirat pel dret.

El Partit Nacionalista escocés, si encara no ha convocat el referendum, no es pel fet de que estiguin sotmesos a cap control per part de Londres, sinò pel fet de que no tenen prou clar, que el resultat fos positiu. Aquí a Arenys de Munt, el 60% dels possibles votants es varen quedar a casa, segur que es durán a terme, mes consultes en altres poblacions catalanes, i aixís podrem constatar, si el porcentatge de participació, es igual, millor o pitjor.

Tot aquest procés, haurá estat una experiència clarificadora, però si els resultats a tot arreu, son similars, als obtinguts per la gent d´Arenys de Munt, francament, pensem el que pensem, i anhelem el que anhelem, tinc l´impresió, de que no ha pas arribat, el moment de parlar-ne.

Josep Mª Carbonell i Vilaró