EL GOT MIG PLE

Quan en un país les coses no rutllen com tots voldriem,sigui per la situació econòmica, sigui per una manca d´entesa política entre les Institucions, es fàcil caure en una situació de desanim generalitzat,que no sempre reflexa la realitat del país, i potser quelcom aixís ens está passant actualment a Catalunya, on veiem el got mig vuit, quan hi ha molts aspectes de la vida del país que ens estan donant moltes satisfaccions.

Quan parlem de les coses que van por el bon camí, no caiguem en el parany de contemplar només els exits esportius del Barça, que si be han estat trascendents, sobretot per la implantació i arrelament que te aquesta institució esportiva en el conjunt de la societat catalana, no hauriem de permetre que enfosquissin altres aspectes de la vida quotidiana, social, cultural, econòmica i esportiva, que darrerament també ens estan donant moltes satisfaccions, si mes no, igual d´importants que les que ens ha fet arribar en nostre Barça.

En aquest article, faré referència al moment actual del teatre, activitat aquesta, que sempre ha estat un bon referent de la realitat cultural d´un país,i que en la actualitat esta vivint el millor moment que els meus seixanta cinc anys em permeten recordar.

De molt jove només recordo, unes sales de teatre reconvertides en cinemes, altres enderrocades per construir habitatges, i unes poques mes que s´han conservat en estat ruinós, esperant l´arribada de millors temps.

Una política decidida de la Generalitat a favor del teatre, a nivell d´ajuts e inversions, la construcció del Teatre Nacional de Catalunya, i la gran aposta de la Televisió de Catalunya, que ha donat oportunitat a molts profesionals joves del mon del teatre, per poder desenvolupar la seva carrera, ha fet que en la actualitat, els teatres omplin els seus aforaments, y que molts cinemes es tornin a reconvertir en teatres, devant la gran acceptació, que la present oferta teatral, ha merescut del gran public.

Parlant de lka Televisió de Catalunya, aquesta va ser en el seu dia i segueix sent,una inversió, orientadaa divulgar, reforçar i proptegir, la nostre llengua, la nostre cultura, i les nostres tradicions,, es ben cert que s´han assolit aquests objectius, i això ha estat aixís, perque s´ha fet arribar als catalans, una gran oferta televisiva, aconseguint en consequència una gran audiència, que l´ha fet rentable, desde tots els punts de vista, sobretot desde la seva vesant cultural.

Una bona activitat teatral, l´arribada de noves companyies, noves produccions, directors joves que posen en escena, versions actualitzades de les grans obres, aconsegueis que les grans actrius i els grans actors del teatre català, que sempre hem pogut admirar, segueixin tenint la oportunitat de fer-nos arribar, e4l seu art, però a la vegada obra la porta a l´arribada de un actor jove com el Julio Manrique, que ens porta al teatre, ens fa comprar una entrada per onerosa que sigui, i ens te un parell d´hores asseguts en una butaca fins que ens aixequem i tot aplaudint, ens donem compte de que a Catalunya el got encara es mig ple.

Josep Mª Carbonell i Vilaró